La cotxera de la Zona Franca mira al futur en el seu 50è aniversari

Segons recollien les cròniques dels diaris de l'època, quan l'estiu de l'any 1970 es va posar en marxa, la nova cotxera de la Zona Franca era una de les més importants d'Europa. Un gran dipòsit per a 300 vehicles, amb una superfície total de 50.000 metres quadrats —dels quals 5.000 eren edificats—, que disposava dels últims avenços en matèria d’equipaments i acollia exclusivament autobusos, en un temps en què els tramvies ja enfilaven cap al final dels seus dies de servei a Barcelona, la qual cosa esdevindria l'any següent, el 1971.

En aquell temps, quan encara es compaginava a la ciutat l'activitat de tramvies i autobusos, la cotxera de la Zona Franca ja s'havia dissenyat pensant en el futur del servei d'autobusos i en les seves necessitats, de manera que el recinte pogués satisfer tot el circuit de manteniment, revisió i posada a punt dels vehicles. Un tret característic que ha acompanyat l'activitat del centre al llarg dels seus 50 anys d'història, juntament amb l'aposta pel futur i per les noves tecnologies aplicades a la millora del servei.

Aposta per vehicles menys contaminants

Les instal·lacions de la Zona Franca s'han anat adaptant durant aquests anys a diferents reptes que el servei d'autobusos ha hagut d'afrontar. Així, i com a conseqüència de l'aposta ferma per l'adquisició de vehicles menys contaminats, el setembre del 2001 es van iniciar les reformes al recinte per atendre l'arribada dels primers 35 autobusos propulsats per gas natural. Les obres, finalitzades el desembre del 2002, van suposar la construcció d'un taller annex preparat específicament per a les reparacions dels autobusos de gas natural comprimit (GNC) en què s'apliquen totes les mesures de seguretat que requereixen aquests tipus d'instal·lacions.

Un cop feta aquesta obra, el mateix any 2002, Barcelona va ser escollida com una de les vuit ciutats de tot el món per participar en el projecte europeu CUTE per al desenvolupament de vehicles propulsats per combustibles no contaminants, concretament per hidrogen. Per al desenvolupament del projecte, a la cotxera de Zona Franca s'hi va construir una planta fotovoltaica i una estació de compressió adequada per al proveïment de carburant dels tres autobusos d'hidrogen que van fer la prova.

Mentrestant, l'imparable creixement de la flota de GNC fa que l'any 2005 els tallers generals i la resta d'instal·lacions de la cotxera s'adeqüin a aquesta tecnologia, amb l'adaptació del taller, que a partir d'aquest moment disposa d'una estació d'ITV autoritzada per fer passar la inspecció a vehicles de gas natural, l'única existent avui, i d'una estació compressora i de proveïment ràpid de GNC que permet carregar un cotxe en 4 o 5 minuts. Aquesta especialització de la cotxera fa que passi a convertir-se en una cotxera exclusiva per a autobusos de gas natural.

El Centre Operatiu de Negoci (CON) de Zona Franca, nom que reben les cotxeres de TMB, es torna a ampliar el 2007 quan el pati de cotxera s'amplia 4.500 m2 i es fan reformes a l'estació de compressió de gas natural per dotar-la de més capacitat. Més tard, gràcies a l'acord amb l'empresa química Foret i el Consorci de la Zona Franca, s'habilita una parcel·la de 15.000 m2 situada al costat de la cotxera que fa possible l'aparcament de més d'un centenar d'autobusos.

Una nova cotxera verda

50 anys després d'inaugurar-se, TMB impulsa la creació d'un nou complex als terrenys que actualment ocupa l'actual cotxera de Zona Franca i un espai d'ampliació anomenat Zona Franca Port, que permetrà arribar als 90.000 m2 de superfície. El projecte tornarà a fer d'aquesta una cotxera de referència per la tecnologia aplicada a la seva construcció, la seva sostenibilitat i eficiència energètica.

El nou equipament, que substituirà dos dels quatre centres operatius actuals, el de Zona Franca com el coneixem avui i el de Ponent, afectat pel Pla Director Urbanístic del sector Granvia Llobregat i condemnat a desaparèixer, s'ha dissenyat bàsicament en dos nivells, per superar la barrera de la línia fèrria del port. Una llosa de 25.000 m2 permetrà guanyar capacitat d'estacionament i arribar a un màxim de 550 autobusos, uns 60 més que la suma de les cotxeres actuals de Zona Franca i Ponent.

L'objectiu és disposar d'un recinte tecnològic intel·ligent, preparat per a l'automatització, l'electrificació i la digitalització, amb capacitat per acollir una flota d'autobusos de gas natural, híbrids i elèctrics, un taller central i un taller de telecomunicacions tecnològic i logístic, on es faci la recepció i el manteniment dels vehicles, i un magatzem central d'aprovisionaments. El nou centre farà també tasques de formació i d'R+D+i.

Del projecte del complex de Zona Franca, que s'executarà per fases i preveu una inversió total d'uns 76 milions d'euros, cal destacar que la construcció preveu diverses accions per garantir la seva sostenibilitat energètica, com ara la instal·lació de 2 parcs fotovoltaics, un en cada taller, la introducció d'elements constructius eficients i de baix manteniment en façanes, envoltants i cobertes, una il·luminació amb criteris d'eficiència energètica, el tractament i reciclatge de les aigües del rentat dels busos, un sistema de climatització amb subministrament continu d'energia tèrmica, procedent d'energies renovables i residuals locals, així com jardineria i biodiversitat en parterres i terrats dels edificis.

Imatge