Com funciona… la sopa de lletres del transport públic de l'àrea de Barcelona

Imatge

No és fàcil saber qui fa què en el transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona: hi intervenen empreses, municipis, consorcis i altres entitats, cadascun amb el seu paper i les seves responsabilitats. Per mirar de treure’n l’aigua clara hem elaborat aquest petit diccionari de les sigles més esmentades.

Adif. L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries construeix i s’ocupa de mantenir les vies, les estacions i la senyalització de la xarxa de titularitat estatal que fan servir els trens de Renfe i, en el futur, altres operadors.

AMB. L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una administració creada el 2011 que agrupa 36 municipis, inclosa la ciutat de Barcelona. Té competències en urbanisme, habitatge, medi ambient, economia i mobilitat. Inclou els 18 municipis que anteriorment constituïen l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i n’ha heretat les responsabilitats en transport públic de viatgers (metro, bus i taxi), inclosa la tarifació social a través de la targeta rosa i la T-4 —més recentment hi ha afegit la T-16 i la T-verda. Gestiona directament, a través de TMB, el metro i els autobusos urbans de Barcelona, i a través de concessions les línies interurbanes (incloses les AMB Metrobús i AMB Exprés) i nocturnes metropolitanes (sota la marca Nitbus). A més ordena i gestiona els busos turístics regulars que operen TMB i un grup privat.

AMTU. L’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà treballa per al sosteniment del transport públic de 97 municipis i tres consells comarcals. Forma part de l’ATM i per encàrrec seu gestiona els títols de transport T-16 i T-verda fora de l'àmbit de la primera corona tarifària del sistema integrat de transport.

ATM. L’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona és un consorci format el 1997 per les administracions amb competències en el transport públic: la Generalitat (51%) i els municipis (49%), representats per l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i l’AMTU. L’Estat hi participa com a observador. El seu àmbit és format per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. I les seves funcions principals són la planificació de les infraestructures i els serveis de transport, la coordinació dels operadors (més de 70), el finançament del sistema per part de les administracions i l’ordenació de les tarifes integrades. Va ser l’ATM la que va crear el 2001 les tarifes integrades amb transbordament gratuït i és la que decideix cada any el preu d’aquests bitllets unificats que han permès ampliar notablement la utilització del transport públic. Els últims anys ha establert la gratuïtat per als menors de 16 anys amb la T-16, ha creat la T-verda amb l’AMB i coordina el dispositiu de transport en casos d’episodi de contaminació ambiental amb restriccions de trànsit. A més l’ATM impulsa la T-mobilitat, que comportarà nous suports, nous sistemes de venda i validació i la possibilitat de nous esquemes de tarifes.

Baixbus. Grup format per les empreses Mohn SL, Oliveras SL i Rosanbus SL, que operen unes 50 línies d’autobús al Baix Llobregat i l’Hospitalet en règim de concessió de l’AMB.

FGC. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és una societat pública que opera les línies urbanes L6, L7 i L8, equiparades a un metro, els serveis suburbans i de rodalia dels corredors del Vallès i Llobregat-Anoia, el funicular de Vallvidrera, els transports de muntanya de Montserrat i Núria, el tren de Lleida a la Pobla de Segur, alguns autobusos i diverses estacions d’esquí.

Nitbus. Nom de la xarxa d’autobusos nocturns de l’àrea metropolitana de Barcelona, de la qual és titular l’AMB. L’operen en règim de concessió Tusgsal i Baixbus.

Renfe Operadora. Empresa estatal que opera el servei de Rodalies de Catalunya (del qual és titular la Generalitat, amb línies a Barcelona, Girona i el Camp de Tarragona), a més dels serveis de mitjana distància, llarga distància i alta velocitat.

STI. El sistema tarifari integrat, al qual pertanyen la T-10, la T-50/30, la T-mes i altres targetes i abonaments, va ser creat per l’ATM per superar l’anterior multiplicitat de tarifes i bitllets propis de cada operador. Abraça 296 municipis de la regió de Barcelona i es divideix en sis corones i diferents sectors tarifaris. La clau és que un sol títol permet utilitzar els mitjans de transport necessaris de qualsevol operador inclòs al sistema, per desplaçar-se d’un punt a un altre.

Territori i Sostenibilitat. És el departament de la Generalitat que té les competències en infraestructures viàries i ferroviàries, per això executa les ampliacions i grans reformes de les línies de metro i els intercanviadors. En el cas de la línia 9/10, a més de promotor, n’és el propietari i administrador, a través de l’ens Ifercat. És el titular dels serveis interurbans no metropolitans de transport de viatgers per carretera diürns i nocturns, que gestiona a través de concessions, així com dels serveis ferroviaris de Rodalies de Catalunya, que opera Renfe.

TMB. Transports Metropolitans de Barcelona és el principal operador de transport públic de viatgers de l’àrea metropolitana: concentra més del 60% dels viatges de tot el sistema amb les seves xarxes de metro (8 línies, 123 km) i autobusos regulars (99 línies), a més de gestionar diversos transports turístics. És una empresa pública metropolitana, propietat de l’AMB, encara que abans del 1986 pertanyia a l’Ajuntament de Barcelona. Darrere la marca TMB hi ha les societats Ferrocarril Metropolità de Barcelona (Metro), Transports de Barcelona (Bus), Projectes i Serveis de Mobilitat (Telefèric i consultoria) i TMB, SL (comerç electrònic).

Tram. Tramvia Metropolità opera les xarxes Trambaix i Trambesòs, amb tres línies cadascuna, per concessió de l’ATM.

Tusgsal. Transports Urbans i Serveis Generals opera unes 40 línies d’autobús diürnes i nocturnes del Barcelonès Nord i Barcelona, per concessió de l’AMB.