Les darreres novetats en el desenvolupament del tren supersònic

Les persones que s’encarreguen de cobrar a caixa d’alguns supermercats tenen al seu costat un tub d’uns pocs centímetres d’ample i que puja cap al sostre. Quan tenen prou bitllets a caixa, treuen una càpsula on dipositen els bitllets. Obren el tub, hi posen la càpsula i llavors aquesta xarxa de tubs, per mitjà d’aire comprimit o pel buit, propulsa el contenidor cilíndric fins al destí desitjat.

Aquestes xarxes de tubs neumàtics ja funcionaven el segle XIX per transportar petits objectes com diners o correus en distàncies curtes. El 1909, Robert Goddard va proposar un tren que viatgés fent el buit en un sistema de tubs.

El segle XXI, empreses com Hyperloop One continuen investigant i experimentant per desenvolupar un sistema de transport neumàtic de persones que pugui competir amb els transports d’alta velocitat.

L’article que avui compartim relata les darreres proves, encara en fase inicial, en el desenvolupament d’un tren supersònic terrestre per tubs a velocitats de fins a 1.200 km/h. La idea és crear les condicions de buit necessàries per transportar les càpsules de viatgers. Fins i tot, han creat un prototip de vehicle, l’XP-1, per fer-lo servir en els futurs experiments.

Si vols veure el vídeo de les proves, ho tens a un clic.