L’estand de TMB al congrés de la UITP situa Barcelona a l’epicentre del transport públic
L’espai, compartit amb Renfe i FGC, ha servit per acollir una agenda farcida de presentacions i xerrades orientades a tot el sector del transport públic
El congrés mundial de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP) s’ha acomiadat de la ciutat de Barcelona després de 3 dies plens de trobades, xerrades, i presentacions que han permès situar la ciutat al centre del transport públic mundial. Transports Metropolitans de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i RENFE han actuat com a entitats vehiculars d’aquest congrés que s’ha celebrat a les instal·lacions que la Fira de Barcelona té a la Gran Via. Així, les 3 entitats locals han compartit espai durant la fira, amb un estand conjunt situat al pavelló central i que ha servit per acollir una agenda farcida de presentacions i xerrades orientades al transport públic. L’espai també ha fet de punt de reunió d’altres operadors o proveïdors del sector, i ha rebut visites oficials de delegacions d’altres països.
Eficiència energètica, hidrogen i bus a demanda per començar
El director de sistemes de metro, Jordi Picas, va ser l’encarregat d’obrir el cicle de xerrades de TMB a l’estand conjunt. Picas es va encarregar d'exposar els principals objectius del Pla d’Eficiència Energètica a metro. Va parlar d'accions que ja s'estan aplicant i de projectes que han de servir per reduir de manera significativa el cost de l'energia en un moment de creixement en les necessitats de consum de l'operadora. L’ús eficient de les tecnologies, l’operació eficient, la recuperació d’energia o la gestió i les polítiques de compra sostenibles, van ser al centre d’aquests plans presentats en la sessió del matí.
Ja a la tarda, va ser el torn pel responsable d’Innovació i desenvolupament tecnològic de l’àrea de bus, Mario Canet. Aquest va explicar l’aposta de TMB per l’ús de l’hidrogen com a vector energètic i va deixar clar que el model de negoci que adopta TMB en l’aposta de l’hidrogen és “diferent i innovador” perquè combina fonts públiques i privades. Públiques per “l’adquisició de vehicles” i privades per les infraestructures “com és el cas de la Hidrogenera, primera instal·lació d’aquestes característiques a l’Estat”. També va dir que la tecnologia d’Hidrogen “té molt més marge de millora” enfront l’ús “dels vehicles de bateries elèctriques” i que el camí cap a la sostenibilitat i l’ús d’energies verdes també implica apostar per aquesta energia com a futur de la mobilitat.
En la darrera sessió, el director de projectes de Bus, Agustí López va exposar el servei del bus a demanda i com aquest ha resultat un benefici per a les persones usuàries. El servei, que actualment es troba en funcionament amb 4 línies (Torre Baró nord i sud, El Farró-Galvany i Montbau) ha permès reduir el temps de viatge, les esperes, i ser més sostenible.
Accessibilitat i tecnologia a la segona jornada
La responsable d’Accessibilitat Universal de TMB, Ana Maria Vieitez, va obrir la segona jornada del congrés al nostre estand compartint l’experiència amb altres representants europeus. Vieitez va presentar el Sistema de Gestió de l’Accessibilitat, un codi operatiu propi, implementat el 2018 i que permet assolir l’accessibilitat universal a metro i bus. Com a cas pràctic, es va presentar la iniciativa liderada per TMB per demanar a les Nacions Unides la modificació d’alguns apartats del reglament de fabricació de vehicles en què es regulen les característiques tècniques dels elements relatius a l’accessibilitat.
A la tarda, va ser el torn per la directora de serveis corporatius de TMB, Cristina Güell, i el director de l'àrea de tecnologia de TMB, Albert Fonseca, que van presentar la xerrada ‘Tecnologia aplicada al transport públic’. Els ponents van destacar la digitalització, l’automatització, les tecnologies disruptives, la connectivitat, la gestió tecnològica impulsada per dades i la innovació com a punts forts de l’estratègia tecnològica a TMB i van exemplificar-ne la aplicació en casos reals: Model d’ús del bus a demanda, el sistema de pagament sense contacte, la videovigilància embarcada, les aplicacions d’interacció amb l’usuari, la predicció de la demanda o els sistemes d’informació a bord.
TMB com a operador global de mobilitat i el patrimoni històric
L’activitat de TMB a l’estand va finalitzar amb dues xerrades d’allò més interessants i que van omplir de públic l’espai designat. El director de comunicació i relacions institucionals, i director de la Fundació TMB, Santi Torres, va participar conjuntament amb representants de Ferrocarrils de la Generalitat i del museu del Ferrocarril de Mora La Nova, en una xerrada sobre la preservació del patrimoni històric. Santi Torres va explicar que la celebració del centenari de bus va servir per donar un impuls a la preservació del patrimoni històric i que la celebració del centenari de metro, a partir de desembre del 2024, també ho serà. També va explicar que de cara a aquesta celebració es licitarà la restauració de les sèries 100, 300, 400 i 110 de metro i que s’està treballant amb l'administració per trobar un espai adequat que permeti mostrar a la societat el patrimoni de la Fundació TMB.
El conseller delegat de TMB, Gerardo Letrxundi, va ser l’encarregat de tancar l’activitat a l’estand de TMB durant el congrés de la UITP amb una xerrada sobre TMB com a operador global de mobilitat. El conseller delegat va fer un repàs a l’activitat principal de TMB i va recordar que tot i que metro i bus transporten més de 600 milions de viatgers a l'any, l'activitat no s'atura i es continua apostant per fer i construir nous projectes, com el servei de bicicleta compartida AMBici.
També va repassar les principals fites i avenços en matèria de sostenibilitat i l’avenç cap a un futur amb energia verda, amb una flota sense emissions a l’àrea de bus. L’estalvi energètic a l’àrea de metro va jugar també un paper destacat.
Amb aquesta darrera xerrada es va tancar l’activitat a un estand i a una fira que no tornarà fins a l’any 2025, quan la UITP celebrarà el seu congrés a la ciutat alemanya d’Hamburg.
