Gerardo Lertxundi

El transport públic, l'alternativa de mobilitat neta i eficient

Article del conseller delegat de TMB, Gerardo Lertxundi, publicat a la revista ‘Barcelona Metròpolis’ del desembre del 2020, dins del dossier ‘Afrontar l’emergència climàtica’.

Les persones necessitem desplaçar-nos per relacionar-nos, anar a treballar, a estudiar o a comprar, per gaudir dels moments de lleure o simplement per socialitzar i estar amb la família i els amics. A Barcelona, la solució a la mobilitat sostenible és el transport públic i, pel fet de ser una de les àrees més denses d’Europa, ha de tenir una visió metropolitana.

Des del punt de vista social i d’igualtat d’oportunitats, a Barcelona no podem limitar la mobilitat a l’entorn més proper del carrer, del barri o del municipi, sinó que hem d’abordar-la amb la visió d’una gran ciutat, de la suma de ciutats que conformen la metròpoli.

Els habitants dels diversos barris i municipis treballen en empreses o estudien en centres de formació ubicats a diferents ciutats de l’àrea metropolitana. Assisteixen a competicions esportives, van al cinema, al teatre i a concerts, fan esport i es relacionen amb familiars o amics que viuen fora del seu cercle més proper. El transport col·lectiu és l’única solució capaç de donar resposta a totes aquestes necessitats a l’àrea metropolitana de Barcelona. No existeix alternativa i, en la mesura en què és accessible a tota la ciutadania independentment de la seva condició física o edat, és a més un factor essencial d’igualtat social. A Barcelona s’ha fet un gran esforç per fer que els més de mil autobusos siguin vertaderament accessibles i que la majoria de les 159 estacions de metro també ho siguin.

Tota la ciutadania té dret a moure’s, no només la part més activa o que disposa de més recursos econòmics. Per això és important tenir una tarifació social com la que s’ha implantat a l’àrea de Barcelona. Cal que la societat sigui conscient que, pel bé de tots, ha de fer un esforç més gran per assegurar el finançament del transport públic.

L’any 2019 es van fer 627 milions de viatges en metro i en els autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una de les taxes més elevades d’Europa d’ús de transport públic per habitant. Si una part d’aquesta mobilitat s’efectués en cotxes privats, no disposaríem d’espai públic suficient i el col·lapse circulatori ens duria al caos més absolut. Així, cal que siguem valents en l’aposta per una mobilitat sostenible. L’objectiu és que el pes de l’ús del transport públic dupliqui el del vehicle privat en els propers anys.

El 2018, el transport públic suposava el 60% de la mobilitat motoritzada. Partim, doncs, d’una bona situació, millor que en moltes altres metròpolis europees. Però les restriccions a la mobilitat imposades per la pandèmia estan provocant un retrocés en l’ús del transport col·lectiu. El confinament total durant la primavera el va reduir a mínims, per sota del 10% de la seva demanda habitual, i des de llavors la situació sanitària ha provocat que encara ens trobem en xifres de recuperació al voltant del 60%. Hem de revertir aquesta situació amb millores que el facin més segur i atractiu. TMB està fent un gran esforç per superar aquesta crisi. En aquests moments, l’oferta de metro i d’autobús és la més elevada de la història, i a les hores punta arribem a oferir fins a un 118% del servei habitual.

Per descomptat, una altra raó fonamental per reforçar la xarxa de transport públic és la crisi ambiental. Ens enfrontem a una autèntica emergència climàtica que exigeix una mobilitat sostenible i eficaç. Barcelona és reconeguda internacionalment per l’esforç que ha fet en incorporar energies netes al transport públic, però encara hem de ser més ambiciosos.

La L9, una revolució de la mobilitat a l’àrea metropolitana

L’aposta per completar la línia 9 del metro és fonamental. Unirà punts estratègics com l’aeroport, el port, la Ciutat de la Justícia, la Fira, l’estació de Sagrera, dos campus universitaris, zones industrials i logístiques, barris residencials, equipaments sanitaris i esportius de Barcelona i de quatre municipis més. Tindrà una longitud de 48 quilòmetres i comptarà amb 52 estacions, de les quals 32 ja estan en servei. Servirà de connexió a 19 intercanviadors amb altres línies de metro i amb les xarxes ferroviàries de Rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb els trens regionals i d’alta velocitat, i amb les línies d’autobusos urbans i interurbans. L’extensió del ramal de la Zona Franca es preveu propera, tot i que encara no hi ha data per la posada en servei de l’imprescindible tram central. Confiem en què aviat es reprenguin les actuacions i en els propers anys les estacions noves comencin a donar servei.

"Quan s’executi tot el que està planificat, el metro suposarà una revolució quant a la mobilitat, ja que permetrà comunicar la major part de la població de l’àrea metropolitana amb línies entrecreuades"

Així mateix, s’invertirà en tota la xarxa de metro per donar més servei a milers de ciutadans de diferents municipis. Actualment, està en execució la nova estació Ernest Lluch, a la L5, i l’any vinent es reformarà l’estació de Trinitat Nova, clau per incrementar el servei a la L4. També està previst que la L1 i en general totes les línies incrementin l’oferta. Amb els trens nous que es preveu comprar, es milloraran els índexs d’ocupació a les hores punta i s’establiran millors freqüències de pas per als usuaris.

Quan s’executi tot el que està planificat, el metro serà una xarxa metropolitana completa que donarà servei als barris de Barcelona i als municipis veïns. Suposarà una revolució quant a la mobilitat, ja que permetrà comunicar la major part de la població de l’àrea metropolitana amb línies entrecreuades, a imatge d’allò que ofereix la xarxa de metro a ciutats com Londres, París o Berlín.

L’altra pedra angular del desenvolupament d’una xarxa eficient de transport públic és la millora de la xarxa d’autobusos. Després del gran salt que va suposar la nova distribució de la xarxa d’autobusos de TMB, el següent pas, absolutament necessari, ha de ser millorar-ne l’eficàcia, de manera que arribar en autobús des d’un punt a un altre sigui més ràpid i àgil. Per aconseguir-ho, és precís donar prioritat a l’autobús en carrils específics, tal com es fa a altres ciutats d’Europa i com passa amb les xarxes de tramvia. Els 211 milions d’usuaris de les 102 línies d’autobús de TMB tenen tot el dret que els seus recorreguts siguin prioritaris.

Cap a les zero emissions, per una mobilitat totalment neta

No podem oblidar, com hem dit abans, la vessant mediambiental. Es tracta d’aconseguir un transport públic lliure d’emissions contaminants, i aquest objectiu s’ha d’assolir per mitjà de l’ús d’energies renovables, tant al metro com als autobusos. En els propers anys es farà una clara aposta pels autobusos elèctrics d’emissions zero, els autobusos propulsats per biogàs amb efecte mediambiental zero i, com a gran novetat, els autobusos d’hidrogen. Barcelona aspira a ser líder a Europa en l’impuls i l’ús de l’hidrogen al transport públic.

El punt de partida, fruit d’una primera reconversió ambiental, ja és notable: dues terceres parts dels vehicles de TMB són de baixes emissions (híbrids, elèctrics o de gas natural). Entre el 2021 i el 2024 es preveu renovar el 40% de la flota, la qual cosa permetrà l’entrada de 200 autobusos elèctrics. En els propers mesos es posarà en marxa la primera línia d’autobús cent per cent elèctrica amb la tecnologia de càrrega d’oportunitat, un sistema que permet que les bateries es carreguin més ràpidament: serà la línia H16, amb 22 autobusos articulats. A aquesta línia se sumaran les línies H12 i V15, i aviat seran 60.000 els usuaris diaris de línies elèctriques de zero emissions que uniran d'un extrem a l’altre la nostra xarxa al llarg de més de 50 kilòmetres.

"Dues terceres parts dels vehicles de TMB són de baixes emissions (híbrids, elèctrics o de gas natural). Entre el 2021 i el 2024 es preveu renovar el 40% de la flota, amb 200 autobusos elèctrics"

El fet que TMB gestioni tant el metro com els autobusos permetrà desenvolupar un projecte important d’eficiència energètica, tot optimitzant l’ús d’energia elèctrica verda per al funcionament d’autobusos i trens i avançar així de manera coordinada cap a l’objectiu de zero emissions.

Quant a l’hidrogen, és important remarcar el gran salt que suposaran els primers autobusos en servei i l’estació de càrrega d’hidrogen que s’instal·larà a la Zona Franca, que a més serà d’ús obert a altres projectes d’hidrogen que puguin iniciar altres agents.

Paper central de la intermodalitat

Pel que fa a la mobilitat sostenible, la intermodalitat jugarà un paper central. El transport públic serà el principal mode de desplaçament, però es completarà amb altres modes també sostenibles com els vehicles compartits per a trajectes de més distància, i la bicicleta o el patinet per als d’última milla. Sense oblidar, naturalment, el mode més sostenible i saludable per a tots, que és caminar, per desplaçar-nos distàncies curtes mentre gaudim de la ciutat. Com a dada orientativa, cal tenir en compte que la distància mitjana recorreguda en cada desplaçament és de 5 quilòmetres en el cas del metro de Barcelona i de tres en el de la xarxa d’autobusos de TMB.

En els propers anys començarà també a aparèixer la mobilitat amb vehicles autònoms. Tot i que encara poden millorar quant a seguretat i tecnologia, no hi ha cap dubte que jugaran un paper fonamental. Haurem d’estar preparats per incorporar-los. TMB pretén ser un referent a Europa també en relació amb els aspectes tecnològics de la mobilitat, i Barcelona ha estat una de les primeres ciutats del món a disposar de línies de metro automàtiques.

"TMB pretén ser un referent a Europa també en relació amb els aspectes tecnològics de la mobilitat, i Barcelona ha estat una de les primeres ciutats del món a disposar de línies de metro automàtiques"

En un futur immediat, veurem una evolució important quant als aspectes referents a la informació al ciutadà, els sistemes d’accés als mitjans de transport, els sistemes de pagament, etcètera. La digitalització donarà al transport públic molta més versatilitat i permetrà optimitzar els recursos i les infraestructures. També en això volem que Barcelona sigui un referent mundial.

Cal que siguem molt ambiciosos amb els projectes actuals si volem estar preparats per una mobilitat interna totalment neta. No podem perdre temps i, a més, hem de fer-ho tot junts, amb un gran consens social i polític. L’emergència climàtica ens afecta a tots i no podem deixar escapar la nostra responsabilitat envers les següents generacions. Ara estem afrontant una terrible crisi sanitària per la pandèmia de covid-19, però hem d’evitar que es produeixi una altra crisi provocada per la contaminació, les conseqüències de la qual també poden ser catastròfiques. El transport públic està cridat a jugar un paper fonamental.

*Article aparegut originalment al número 117 de la revista 'Barcelona Metròpolis' el desembre del 2020.

Darrera modificació: 
05.01.2021

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Últimes notícies