Marta Franco

Quins hàbits podem canviar per reduir la nostra petjada ecològica?

Cada any respirem 292 quilos d’aire contaminat. Ho avisa l’última campanya de l’AMB, que vol conscienciar sobre com el diòxid de nitrogen afecta la salut i quin impacte ambiental tenen els nostres hàbits de mobilitat.

Canviar d’hàbits és tan necessari com l’aire que respirem. Aquest és el missatge que vol transmetre una campanya de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dirigida a conscienciar la ciutadania sobre el nostre paper en la reducció de la contaminació atmosfèrica.

A Europa, més del 80% de la població europea està exposada a nivells de partícules en suspensió que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

El diòxid de nitrogen provoca greus alteracions en la salut de les persones: és el causant de problemes respiratoris, dificulta el desenvolupament cognitiu dels infants i presenta efectes nocius al fetge, la melsa i la sang. Tot plegat representa una reducció de 8,6 mesos de vida.

Concretament, les àrees metropolitanes del nostre país (com la de Barcelona) superen en uns 10 micrograms per metre cúbic els 40 recomanats per l’OMS. A Espanya, més de 25.500 morts prematures s’atribueixen a les elevades concentracions d’aquest contaminant.

292 quilos d’aire contaminat cada any

292 kg de partícules PM10 a l’any és el que respirem el conjunt de ciutadans metropolitans. Aquest càlcul prové de la mitjana anual de concentració de PM10 a l’aire multiplicada per l’aire respirat per la població de l’àrea metropolitana de Barcelona. Seria l’equivalent de 23,36 bombones de butà plenes de PM10.

Totes aquestes dades, que es poden trobar al microsite canvidhabits.com, que ha llançat l’AMB com a eix central de la seva campanya de conscienciació, apel·len a la conscienciació ciutadana contra la utilització del vehicle privat, especialment si és dièsel.

Saber quant contamines

Dins el web el visitant pot utilitzar una calculadora per conèixer quin és el seu grau de contaminació i obtenir rutes alternatives que permetin disminuir-la.

Igualment, també s’expliquen casos d’estudi de la mobilitat sostenible en altres àrees urbanes, com ara a Milà, Miami, París i Països Baixos, i es recopilen exemples de canvis d’hàbits. Un enllaç cap a les notícies de l’AMB permet resseguir allò què s’ha millorat durant el 2015 sobre aquesta matèria.

Darrera modificació: 
11.10.2016

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Últimes notícies