Aquest article d'El País resumeix un informe del CSIC que analitza com es mouen 300 milions de persones en 174 grans urbs del món i que confirma que les ciutats compactes, com Barcelona, són més sostenibles que les disperses.

Pel que fa a la mobilitat, els urbanistes classifiquen les ciutats en dos models extrems: d'una banda, les que són com cebes, i de l'altra, les que funcionen com el raïm. A Europa, la majoria de les ciutats són cebes: tenen centres compactes en els quals els ciutadans i turistes entren i surten molt, envoltats de consegüents capes en les quals es va produint menys moviment i menys densitat.

En canvi, als Estats Units abunden les ciutats que s'assemblen més a un carràs de raïm. El paradigma d'aquest tipus de ciutat seria Los Angeles: molts centres neuràlgics vibrant amb moviment, envoltats de zones on la gent es mou menys.

Al capdavall, les ciutats amb una mobilitat concentrada, o ciutats jeràrquiques, tenen més qualitat de vida. S'hi fa servir més el transport públic, s'hi fan més trajectes a peu, hi ha menys cotxes, menys pol·lució, i fins i tot s'atenen millor les emergències. En canvi, les ciutats disperses mostren característiques contràries.