La línia 11, quinze anys de metro lleuger connectant Nou Barris i Montcada i Reixac

Tot i que es va posar en servei oficialment el 15 de desembre del 2003, una festa popular a l’estació de Trinitat Nova inaugurava un dia abans la línia 11 del Metro, que connecta els barris del nord de Barcelona amb Montcada i Reixac.

La celebració va comptar amb la presència destacada dels alcaldes de les dues ciutats, el director general de Transports de la Generalitat i els líders de les associacions veïnals de la zona, els quals veien amb satisfacció com es posava en funcionament un servei llargament esperat pels ciutadans d’uns barris amb un dèficit històric de transport públic a causa principalment de la seva especial orografia. Tot i preferir una línia convencional, els veïns veien el metro lleuger com una solució intermèdia que evitava més retards en un servei que feia anys que esperaven.

Un metro de dimensions més reduïdes i automàtic

Quan es va començar a construir la línia 11, alguns aspectes es van tenir en compte segons els estàndards del metro convencional per si es decidia allargar la línia 4, com ara la reserva per allargar les andanes i no passar el màxim pendent del 4% que està permès al metro.

Finalment, la línia 11 es va implantar amb unes dimensions més reduïdes, encara que el seu aspecte extern és idèntic al de les altres línies de metro, i va introduir a la xarxa de metro de Barcelona un nou mode de transport, a mig camí entre el tramvia i el metro tradicional, anomenat metro lleuger.

Per les seves característiques, el metro lleuger disposa de menys capacitat, però assoleix velocitat molt de pressa i frena més ràpidament que el metro convencional. Actualment, per la línia circulen dos trens de la sèrie 500, integrats per només dos cotxes motors en lloc dels cinc habituals, molt similars als de la sèrie 2100 que van posar-se en servei a la línia 2.

Amb una longitud de 2,3 quilòmetres, la línia 11 compta amb 5 estacions: Trinitat Nova —que la connecta amb la línia 4—, Casa de l’Aigua, Torre Baró / Vallbona, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, d'un traçat soterrat i majoritàriament de via única, excepte a Torre Baró / Vallbona, on es troben els trens dels dos sentits.

La zona que serveix la línia és d'orografia complicada i l'estació de Ciutat Meridiana disposa d’un equipament complementari d’ascensors inclinats per accedir a diferents zones del barri. Totes les estacions estan adaptades per facilitar-hi l'accés de persones amb mobilitat reduïda, i cal destacar també que estan decorades amb detalls propis relacionats amb el seu entorn.

No obstant això, la característica més important d’aquesta línia a efectes operatius va ser el model d’automatització amb què es va configurar, un disseny que permetria el 16 de desembre de 2009 implantar la conducció automàtica a la línia 11, que es va convertir en la segona línia del metro de Barcelona amb aquestes característiques després de la línia 9/10, que tres dies abans havia començat a funcionar en el ramal de Santa Coloma.

Autoritats i representants veïnals inaugurant la línia 11 / Foto: Arxiu TMB

Els trens de la línia 11 es creuen a l'estació de Torre Baró / Vallbona / Foto: Arxiu TMB

Accès de l'estació de Can Cuiàs / Foto: M. A. Cuartero

Intervenció de l'artista Eugènia Balcells a l'accés a l'estació de Ciutat Meridiana / Foto: Pep Herrero

Andana de l'estació Casa de l'Aigua / Foto: Arxiu TMB