Oriol Pàmies

L'alfabet suís que ens ajuda a orientar-nos cada dia al metro

La família tipogràfica Helvetica, creada ara fa 60 anys, és una de les més utilitzades en senyalització d'espais públics a tot el món, i també en el disseny de marques, per la seva neutralitat i llegibilitat.

Hi ha coses tan quotidianes que passen inadvertides. Amb els dissenys, això vol dir que fan la seva funció amb eficàcia i estan ben integrats en la vida de tots nosaltres. És el que ha aconseguit la tipografia Helvetica, una família sòbria i elegant que trobem en tots els elements de la senyalètica del metro de Barcelona, entre molts altres llocs.

L'Helvetica és una font de pal sec (sense remats en els traços) que va néixer ara fa 60 anys a Suïssa, a la foneria tipogràfica d'Eduard Hoffmann. El seu creador, el tipògraf Max Miedinger, la va anomenar inicialment Neue Haas Grotesk, però des del 1960 es comercialitza i es coneix com a Helvetica, el gentilici femení d'Helvetia, nom llatí de Suïssa.

Pel nom, o bé per les qualitats de sobrietat, claredat, modernitat i llegibilitat, l'Helvetica va triomfar i es pot dir que és una de les fonts més utilitzades arreu del món els últims 50 anys. Per posar alguns exemples, és la base de la identitat visual de primeres marques com ara Nestlé, Toyota, Microsoft, Lufthansa i moltes altres.

Massimo Vignelli, el mestre

La relació entre l'Helvetica i el transport públic és intensa i es pot dir que comença a Nova York als anys 70, quan el dissenyador italià Massimo Vignelli rep l'encàrrec d'endreçar la caòtica senyalització de la més emblemàtica xarxa de metro del món. Les seves solucions, basades en l'ús de la tipografia Helvetica, els colors per identificar les diferents línies i la simplificació dels traçats en el plànol, van marcar un camí que han seguit molts altres metros.

Helvetica and the New York City Subway System from DarrenSeth on Vimeo.

Als Estats Units, Vignelli, que va morir el 2014, és recordat i reverenciat com un visionari. El manual d'identitat gràfica per a l'MTA que va elaborar amb Bob Noorda, reeditat recentment, com tota la seva obra, es considera un referent de bon disseny.

La influència del seu treball va arribar a Barcelona a través del dissenyador Josep Maria Trias, que a partir del 1981 va adoptar l'Helvetica com a tipografia per a la senyalització del metro. També el plànol de la xarxa de metro i el de la xarxa ferroviària integrada segueixen des d'aleshores la tendència a esquematitzar els traços i unificar els angles (45 o 90 graus), sense seguir la geometria real, per fer-lo més entenedor.

A més, el 2010, TMB va adoptar una variant de l'Helvetica, creada pel dissenyador Mario Eskenazi, per personalitzar d'una manera senzilla les submarques i programes de l'empresa.  El tret distintiu d'aquest alfabet són els talls verticals, horitzontals i diagonals, inspirats en la trama urbana de Barcelona i en les retolacions fetes amb plantilla (per això s'anomenen lletres stencil) que abunden al món del transport. Un exemple de l'aplicació de l'Helvetica TMB és dalt de tot d'aquesta pàgina, en la composició del nom d'aquest web: TMB Notícies.

Avui dia l'Helvetica continua sent font d'inspiració per als dissenyadors i creadors gràfics.

Darrera modificació: 
01.02.2017

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Últimes notícies