Header Top menu
Els rumors falsos de risc d'atemptat: per què es difonen tant i com podem detectar-los
"L'amic del germà d'una noia que treballa amb la meva mare..."
— Mossos (@mossos) December 2, 2020
➡️NO DIFONGUIS RUMORS no contrastats sobre seguretat, només contribueix a generar por pic.twitter.com/lUSKGR2pGh
La setmana passada va circular un rumor segons el qual es produiria un atemptat al metro de Madrid o de Barcelona, segons les diferents versions o interpretacions. Es tractava d'una nova onada de desinformació, sense cap base, que es va estendre força per aplicacions de missatgeria i xarxes socials.
Com van indicar les forces de seguretat amb experiència i coneixement en la lluita antiterrorista, en realitat no hi havia cap alerta d'atemptat ni al metro de Madrid ni al de Barcelona. Eren versions noves de rumors ja desmentits anteriorment, difosos en cadenes de missatges en què se solen repetir uns trets comuns: textos o àudios anònims en què s'expliquen suposades confidències, obtingudes de manera casual de fonts igualment sense identificar, en relació amb un lloc i una data d'un probable atemptat. Al final s'aconsella al receptor que eviti aquell lloc i comparteixi el missatge.
L'objectiu de la desinformació és sembrar la por entre la ciutadania. Els seus impulsors s'aprofiten del costum, molt estès, de reenviar de seguida els missatges que ens causen impressió pel motiu que sigui. La manera de combatre els rumors és primerament no compartint-los als contactes sense haver-los comprovat abans. Les autoritats d'Interior, els Mossos d'Esquadra o la Policia Nacional són les fonts oficials en matèria de terrorisme que es poden consultar.
També van agafant un paper cada cop més útil els equips de verificadors dins dels mitjans de comunicació. Fins i tot han sorgit mitjans que es dediquen exclusivament a confirmar o desmentir les notícies que circulen viralment, com Maldita.es. També els verificadors de l'agència Efe van ocupar-se del rumor d'atemptat de la setmana passada. És l'anomenat fact-checking, una tasca necessària i amb futur.
¿Qué sabemos de la supuesta alerta de atentado terrorista 'en el metro' de Barcelona el jueves 3 de diciembre?
— MALDITO BULO (@malditobulo) December 2, 2020
Mossos d'Esquadra nos asegura que se trata de "un mensaje cíclico que circula habitualmente desde hace meses" y al que han cambiado la fecha.https://t.co/r10DxW4E24
- ConceptesComunicacióInstitucionsAltresGeneralitatAnys2020