Quan Washington va descartar els tramvies, Barcelona i Sarajevo se’n van aprofitar

A la revista Hora Punta vam explicar l'esdeveniment de l'entrada en servei a Barcelona dels tramvies de Washington, el 1963. Amb lleugeres modificacions i tot i ser de segona mà, van ser els vehicles més avançats i eficaços del transport públic de superfície de la seva època, segons coincideixen els historiadors.

Ara hem llegit al blog Rails i Ferradures un article que explica l'origen d'aquests emblemàtics tramvies, els PCC de l'empresa Capital Transit. Conflictes i desavinences van originar la decisió política de revocar la concessió del servei de tramvies a la capital federal nord-americana. Van ser substituïts per autobusos i un nou operador, DC Transit, entre el 1958 i el 28 de gener del 1962, dia de les últimes circulacions sobre rails.

Però els cotxes, construïts entre els anys 30 i 40, estaven en bon estat i DC Transit els va posar a la venda. Segons l'article, 101 van anar a Barcelona, 74 a Sarajevo —llavors ciutat de la República de Iugoslàvia— i 15 a Fort Worth, Texas, on van estar en servei fins al 2002. La resta, prop de 300, van ser desballestats.

A Barcelona els PCC van arribar en tres remeses, que es convertirien en les subsèries 1601-1622, 1623-1687 i 1689-99. Dos cotxes van ser utilitzats per a peces de recanvi i per tant no van entrar en servei, segons precisa Albert Gonzàlez, que destaca la bona acceptació que va tenir aquest material, per les qualitats de suavitat de marxa, velocitat, acceleració i confort per als passatgers, en contrast amb els vells tramvies de 40 i 50 anys.

En tot cas l'aventura dels PCC Washington a Barcelona va ser curta: van deixar els carrers el 18 de març del 1971 com la resta de tramvies, excepte l'històric Tramvia Blau. La Fundació TMB en conserva dos, els números 1631 i el 1683.

Imatge