L'arquitectura de les estacions, un tret de personalitat de la L9 Sud

Estació de Zona Universitària, obra de l'arquitecta Carme Pinós / Foto: Pep Herrero

Un metro és més que una infraestructura de transport, també és un espai públic que pot ser modelat i dissenyat amb determinats materials i criteris estètics, per transmetre sensacions als viatgers.

D'uns anys ençà el metro de Barcelona incorpora estacions d'autor: ha estat una opció de la Generalitat, com a promotor i constructor de les infraestructures de transport, encarregar a arquitectes de renom el disseny de les estacions de les noves línies i les prolongacions de les existents. L'objectiu d'aquesta política és construir espais "modèlics, funcionals, fàcils de mantenir i alhora amb una personalitat diferenciada, que es puguin vincular amb un barri o un entorn".

En el cas de la línia 9 Sud, les 15 estacions que es van posar en servei el 12 de febrer són obra de set arquitectes o grups d'arquitectes diferents que van ser seleccionats en un concurs l'any 2008. Els coneixerem seguint l'ordre de la línia, que va del mar a la muntanya.

Ramon Sanabria (Lleida, 1950) ha projectat un gran nombre d'escoles, biblioteques, centres culturals, oficines i edificis institucionals de tota mena. A l'aeroport de Barcelona - el Prat és autor de l'edifici intermodal i de connexió entre terminals, junt amb Carlos Ferrater. Per a les estacions Aeroport T1 i Aeroport T2 la seva aposta han estat les línies sòbries i els espais diàfans, perquè els viatgers no trobin entrebancs.

Línies rectes i tons grisos a Aeroport T1 / Foto: Pep Herrero (TMB)

Espai diàfan al vestíbul d'Aeroport T2 / Foto: Pep Herrero

Mas Blau, Parc Nou i Cèntric es deuen a Fermín Vázquez (Madrid, 1961), fundador de l'estudi b720 i conegut per obres singulars com el mercat dels Encants de Barcelona. Com a col·laborador la seva empremta també es pot trobar a la Torre Agbar i la Ciutat de la Justícia. La seva proposta per a les tres estacions parteix de l'estructura de columnes per crear una seqüència que ajuda a percebre el moviment i la velocitat des dels trens. Els revestiments de terratzo, de colors diferents en cadascuna, les converteixen en elements sòlids i diferenciats.

Tons verds en els revestiments de les columnes de Mas Blau / Foto: Pep Herrero

Andana, escala fixa i escala mecànica de l'estació Parc Nou / Foto: Pep Herrero/small>

Vestíbul de l'estació Cèntric / Foto: Pep Herrero

Joan Forgas i Dolors Ylla-Català són els autors del següent grup, format per El Prat Estació i Les Moreres. La proposta per a aquestes estacions parteix del reconeixement del caràcter subterrani i mineral del lloc, amb una certa evocació dels estrats geològics que apareixen en excavar el subsòl, i posant especial cura en la claredat d’organització de les circulacions dels usuaris. La llum, tant natural com artificial, és utilitzada per orientar l’usuari a través de lluernes i panells retroil·luminats. Un detall: el groc i el vermell dels panells estan compostos amb retalls de fotografies d’edificis del Prat, i els blaus i verds amb detalls de la natura del delta del Llobregat.

Lluminositat i espais funcionals en l'interiorisme d'El Prat Estació / Foto: TMB

Andana de l'estació Les Moreres / Foto: Pep Herrero

Les estacions de Mercabarna, Parc Logístic i Europa / Fira es distingeixen per l'estètica industrial dels acabats de formigó vist. Són el tret característic escollit per l'equip de Jordi Garcés, arquitecte que s'ha prodigat sobretot en els projectes de museus (Museu de la Ciència, ampliació del Museu Picasso). El brutalisme, com s'anomena el corrent arquitectònic partidari de deixar el formigó a la vista (béton brut en francès), permet copsar la magnitud i la complexitat de l'obra d'infraestructura.

L'estètica industrial domina els espais de l'estació Mercabarna / Foto: Pep Herrero

El formigó vist distintiu de l'arquitectura de Parc Logístic / Foto: Pep Herrero

Escala de connexió entre vestíbul i andana a Europa Fira / Foto: Pep Herrero

Capítol a banda mereix l'estació de Fira, en què el japonès Toyo Ito ha imaginat un joc de formes arrodonides, a vegades descrites com a amebes gegants, realitzades en ceràmica de tons blaus i blancs. A més, a les parets hi ha serigrafiades imatges de moments de la història de l'Hospitalet de Llobregat dels segles XIX, XX i XXI. En conjunt l'estació destaca per l'extraordinària amplitud dels espais: per això el vestíbul va ser escollit com a escenari de l'acte d'inauguració de la L9 Sud, i anteriorment, el 20 de gener, l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, hi havia fet la seva conferència anual sobre els projectes estratègics de ciutat.

El disseny de Toyo Ito personalitza l'estació Fira / Foto: Pep Herrero

L'estudi de Manuel Ruisánchez és l'autor d'un altre grup de tres estacions: Can Tries / Gornal, Torrassa i Collblanc. Tenen en comú que són estacions del tipus pou, construïdes com un cilindre vertical que en el subsòl encaixa amb el cilindre horitzontal del túnel, dins del qual s'allotgen les andanes. L'arquitecte, guanyador del premi FAD i finalista diverses vegades, els ha donat un tracte sobri, d'equipament públic de primer ordre.

Interior del pou d'accés a l'estació de Can Tries / Gornal / Foto: Pep Herrero

Interior de l'estació Torrassa de la línia 9 Sud / Foto: Pep Herrero

Superfícies de vidre i acer al pou d'accés de Collblanc / Foto: Pep Herrero

Finalment, l'estació de Zona Universitària és obra de Carme Pinós, que ha escollit un gran llum de sostre, de color blanc, per ressaltar la forma cilíndrica del vestíbul i el pou d'ascensors que connecta amb el nivell d'andanes. L'arquitecta explica el sentit del seu projecte en el vídeo del diari Ara que inserim més avall.