Tessalònica posa en marxa el segon sistema de metro subterrani de Grècia
La primera fase ja operativa té una extensió de 9,6 quilòmetres i travessa la ciutat de nord a sud al llarg de 13 estacions
Des de finals de 2024 els ciutadans i visitants de la segona ciutat més poblada de Grècia, Tessalònica, ja disposen d’un servei de metro operatiu. El nou sistema de transport subterrani és també el segon que es posa en marxa al país, després del que ja funciona a la seva capital, Atenes. En el cas de Tessalònica, la gestió de la infraestructura va ser atorgada al conglomerat format per l’ATM de Milà i la consultora francesa d’enginyeria, EGIS.
El metro de Tessalònica està completament automatitzat i en aquesta primera fase ja oberta al públic compta amb 1 línia i 13 estacions repartides al llarg dels seus 9,6 quilòmetres. El traçat neix al vessant nord-oest de la ciutat, al costat de l’edifici de l’Organització de Ferrocarrils Hel·lènics. La línia travessa les zones principals de la ciutat, passant per sota dels principals punts clau i enllaçant amb la zona sud-est de la mateixa gràcies a l’estació de “Nea Elvetia”. Hi ha prevista una ampliació d’aquest traçat, que prolongarà el recorregut amb 5 estacions més i 4,6 quilòmetres de vies. Aquesta prolongació preveu estar llesta al segon semestre de 2025 i estendrà la línia 1 fins a la zona de Kalamaria, al sud de Tessalònica.
Totalment accessible
La nova infraestructura s’ha dissenyat pensant en l’accessibilitat i disposa d’escales mecàniques, ascensors i un accés adaptat als trens a totes les seves estacions. També compta amb un ampli sistema de videovigilància a tota la xarxa i completa l’estructura amb una tecnologia de primer nivell.
El metro de Tessalònica disposa de la cotxera principal a la zona de Pylea, des d’on a banda d’emmagatzemar el material rodant, s’hi fan les tasques de manteniment i reparacions. El centre de control d'operacions també es troba en aquest mateix dipòsit, que actua a tots els efectes com a "cervell" de la xarxa.
Els 18 trens que per ara formen part de la línia 1 (32 quan es posi en marxa el nou tram) han estat acoblats a la fàbrica d’Hitachi Rail a Itàlia. Estan formats per 4 vagons amb una longitud d’uns 51 metres i tenen capacitat per 450 passatgers. Cal tenir en compte que la mateixa Hitachi Rail ha estat l’encarregada d’implementar també el sistema de control dels combois basat en comunicacions (CBTC), que permet l’automatització completa del sistema.
Un repte arqueològic
La finalització de la línia 1 del metro de Tessalònica ha estat subjecta a les nombroses troballes arqueològiques que han aparegut durant les prospeccions. Inicialment concebut el 1986, la fase de construcció va iniciar-se el 2003 destapant milers de tresors de gran valor històric. Tot i que el projecte va estar a punt d’abandonar-se el 2013, el 2015 es va arribar a un acord per fer els túnels a una major profunditat, preservant així alguns dels descobriments. Així, el metro passa al costat d’antigues vies de drenatge, canals d’abastiment d’aigua o mosaics que recorden la mil·lenària història d’aquest enclavament portuari. Moltes de les fins a 300.000 restes arqueològiques, s’exposen a diverses estacions de la línia 1 oferint un impactant contrast entre el patrimoni històric i les infraestructures més modernes.
- Altres temesHistòriaConceptesMetro automàticInstitucionsAltres operadorsAnys2025
