Un estudi fet als EUA situa Barcelona en el ‘top 10’ de la mobilitat europea
La solidesa del sistema de transport multimodal, un dels punts forts de la capital catalana per col·locar-se en novè lloc del continent i 18è mundial.
Barcelona ocupa la vuitena posició a Europa dins de l'índex Urban Mobility Readiness Index 2020, que classifica les millors ciutats del món segons la qualitat de la seva mobilitat. L'estudi, desenvolupat per l’Oliver Wyman Forum i la Universitat de Berkeley (Califòrnia, Estats Units), analitza 56 mètriques diferents per realitzar la classificació i es pot consultar en línia.
Entre les 50 grans ciutats del món estudiades, l'índex destaca de Barcelona el seu sòlid sistema de transport multimodal i les bones connexions de la xarxa de carreteres, que li atorguen una puntuació mitjana de 66,1 sobre 100, a poques dècimes de Madrid, que obté 66,7. Destaca la capacitat de la capital catalana per gestionar el trànsit i en general l’eficiència del sistema. En canvi, puntua per sota de la mitjana global pel que fa a l'impacte social de la seva mobilitat. Tant de Barcelona com de Madrid, l'estudi en valora la necessitat de millorar pel que fa a la qualitat de l'aire.
Madrid i Barcelona ocupen la vuitena i la novena posició de l'índex, respectivament, si es té en compte el rànquing europeu, amb 14 ciutats analitzades, i la 16a i 18a del llistat absolut, que encapçala Singapur. Aquest 2020 són les ciutats del Vell Continent les que dominen l'escenari global, ja que més de la meitat de les deu primeres —Londres, Estocolm, Amsterdam, Hèlsinki, Berlín i París— són europees.
Alta confiança en el transport públic
Segons l'estudi, aquesta bona classificació es deu a la seva alta dependència de transport públic, al fet que són fàcilment transitables i a la priorització de la mobilitat neta i la seguretat. A més, es tracta de ciutats que treballen amb institucions acadèmiques locals i estan ben connectades a nivell regional i internacional, amb denses xarxes aèries i ferroviàries.
Els autors acompanyen les dades amb una anàlisi en què constaten el “canvi brusc” que ha experimentat la mobilitat urbana aquest any, en què la Covid-19 ha desbaratat els plans de moltes ciutats, obligant-les a qüestionar la sostenibilitat i l'atractiu dels seus sistemes. La pandèmia ha forçat molts habitants a reconsiderar el lloc on viuen i com es mouen, de manera que les ciutats reeixides seran aquelles que comptin amb plans de mobilitat holístics i amb una visió de futur capaç d'acomodar la nova normalitat i de “convertir la disrupció en oportunitats”.
