La mirada de Josep Maria Espinàs al metro de Barcelona

"El ser humà va néixer al planeta Terra. I quan dic planeta Terra, vull dir la seva superfície. Allà on l’espècie podia viure i evolucionar.

Al cap d’uns mil·lennis, però, va intentar conquistar l’aire, i ho va aconseguir. Primer va intentar-ho amb globus i després amb avió. Va descobrir que es podia moure en un altre espai.

Li faltava descobrir i demostrar que es podia moure encara en un altre espai, que podia viatjar per sota de la seva superfície ancestral.

I va néixer el metro.

Es podria dir que era la conquista d’una tercera dimensió: la subterrània."

Així descriu l'avenç que va suposar el metro Josep Maria Espinàs, mestre de les lletres i probablement el cronista de Catalunya més llegit de les darreres dècades. Tothom coneix les seves novel·les, columnes i cròniques de viatges, però poca gent sap que a més, tenia un vincle especial amb el metro de la seva ciutat. Per a ell "una Barcelona sense metro no és imaginable" perquè "la ciutat seria com un organisme al qual li han extirpat uns nervis bàsics". Espinàs va explicar el metro com escrivia tot el que passava per la seva famosa Olivetti, d'una manera senzilla i amena, de l'anècdota més quotidiana a la reflexió més profunda, des de l'estima que li tenia a tot el que suposava per a ell Barcelona. En el cas del metro aquesta estima queda reflectida en el pròleg del llibre del 90 aniversari i en l'obra "Los nombres de las estaciones del Metro", una de les desenes de llibres que va publicar, entre novel·les, assajos, cròniques de viatges i memòries. La seva prolífica obra el va portar a ser un reconegut autor premiat diverses vegades amb reconeixements com la Creu de Sant Jordi, el premi Víctor Català, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Nacional de Periodisme... 

Avui, tots els diaris, ràdios i cadenes de televisió expliquen i lloen la seva obra, la seva mirada de la realitat. Des de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), només volem sumar-nos a aquest reconeixement conjunt tot recordant que la mirada de Josep Maria Espinàs també va recòrrer el metro, i així ho va mostrar en textos com aquest:

"Potser estaria bé que, alguna vegada, ens fixéssim en un dels rètols i ens preguntéssim què signifiquen aquelles paraules. Perquè al llarg de totes les línies de metro, hi desfilen referències històriques, geogràfiques, personals.

Quan baixo en una estació, miro la placa i, si entenc què m’està dient, li dono les gràcies."

Avui, quan baixem en una estació i mirem la placa segur que molts recordarem Josep Maria Espinàs.