El metro de Barcelona ha fet avui un pas de gegant en la seva extensió a nous centres d'activitat a l'àrea metropolitana, així com en l'adopció de les tecnologies més avantguardistes per a la qualitat i la sostenibilitat del transport urbà ferroviari. La línia 9 Sud ja és una realitat des de les 3 de la tarda, i els ciutadans han començat a fer servir massivament el nou transport, cridat a transformar positivament la mobilitat quotidiana, ja que incorpora a la xarxa d'alta capacitat barris residencials, polígons industrials, universitats, el recinte firal de Gran Via i les dues terminals aeroportuàries.

Abans, al matí, s'ha celebrat l'acte inaugural, presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, junt amb els alcaldes dels municipis de Barcelona, Ada Colau; l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i el Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, i altres autoritats. Tots han destacat el valor de la nova infrestructura per al territori metropolità i han reconegut l'impuls dels governs anteriors, els agents econòmics i les entitats que hi han col·laborat.

Bitllets gratuïts per al primer viatge

Després de l'acte, a partir de les 3 de la tarda, les estacions s'hn obert definitivament i els usuaris, que ja s'havien anat acostant als accessos des de força estona abans, han pogut obtenir bitllets inaugurals gratuïts per fer el primer trajecte de descoberta pel nou metro.

Aquest nou tram de la L9, de gairebé 20 quilòmetres de longitud i 15 estacions, totes accessibles a persones amb mobilitat reduïda, connecta la Zona Universitària amb la T1 de l'aeroport de Barcelona - el Prat en 32 minuts, amb una freqüència bàsica de 7 minuts els dies laborables. Com a novetat, l'oferta de servei dissenyada per TMB preveu reforços en bucle afegits al carrusel bàsic, per aconseguir intervals de menys de 4 minuts en trajectes parcials amb motiu de puntes de demanda.

Flexibilitat i seguretat

Aquesta adaptació de les freqüències en funció de la demanda és un dels avantatges de la conducció automàtica que s'ha implementat a tota la L9, juntament amb l'elevada seguretat que proporcionen els sofisticats sistemes de control i l'existència de portes d'andana per separar l'espai dels passatgers i els trens. Barcelona va ser pionera el 2009 a adoptar l'automatització integral (trens i estacions) al ramal de la L9 Nord, i ara consolida el seu lideratge a l'Estat espanyol (continua sent l'únic metro automàtic existent) i a escala global, com a integrant del restringit club dels metros pesants amb tecnologia driverless.

L'obertura de la L9 Sud comporta que 30,5 km de la xarxa de metro funcionin amb el més alt nivell d'automatització, GoA4, amb el qual Barcelona se situa com a referent internacional en la tendència cap a la implantació de solucions automatitzades en els metros de nova construcció i fins i tot en les remodelacions de línies antigues.

El metro automàtic més llarg estrenat a Europa

En aquest sentit, la fita del 12 de febrer adquireix una doble rellevància des del punt de vista de TMB, ja que suposa un creixement de l'ordre del 20% en la dimensió de la xarxa de metro
—mai en 90 anys s'havien posat en servei gairebé 20 quilòmetres de cop— i és també la primera vegada que a Europa s'estrena una línia automàtica tan llarga. Alhora, el 25% de la xarxa de metro de Barcelona serà de conducció automàtica. De cop, la L9 Sud s'ha situat en segona posició per longitud entre les línies del metro de Barcelona, molt a prop de la L1 (20,7 km).

Encara hi ha més novetats: un sistema intel·ligent d'informació a l'usuari, connectat automàticament als trens; la diferenciació entre les dues vies en la senyalització, l'existència d'una tarifa especial per als viatges amb inici o final a Aeroport T1 i Aeroport T2, i per tant la validació de sortida en aquestes estacions.

La demanda estimada del nou tram de metro és de 23 milions de viatges anuals. Per al Govern català, promotor i titular de la infraestructura, ha suposat una inversió de 2.899 milions d'euros.

Imatge

Vestíbul intermedi de Prat Estació