Poques línies de transport públic poden presumir d'una història tan rica i extensa com la línia 22 d’autobús de Barcelona, considerada com la línia en funcionament més longeva de la ciutat i hereva directa del primer tramvia.
La història de la línia 22 és, en molts aspectes, la història de l'evolució de Barcelona. El seu recorregut al llarg del temps ha acompanyat el creixement urbà, les transformacions dels barris i els canvis tecnològics que han marcat la mobilitat de la ciutat durant més d'un segle i mig.
Avui la línia 22 és una ruta d'autobús que uneix la plaça de Catalunya amb el Carmel, però els seus orígens es remunten als inicis mateixos del transport urbà modern de la ciutat. De fet, és l'hereva directa del primer tramvia amb tracció animal que va circular per Barcelona, inaugurat el 27 de juny de 1872, i que feia el recorregut entre la Boqueria i Gràcia.
A principis del segle XX, i gràcies a l'electrificació, la xarxa tramviària de Barcelona va viure una profunda modernització. Així, l'any 1905 funcionaven dues línies destacades: una que feia el trajecte Drassanes-Gràcia i l’altra amb l’itinerari Plaça Catalunya-Bonanova. La fusió d'ambdues donaria lloc, el 1911 (fa 115 anys), a la línia 22, que unia les Drassanes amb la Bonanova a través de les Rambles, el passeig de Gràcia, la plaça Lesseps i l'avinguda República Argentina.
Aquella ruta travessava alguns dels eixos més representatius de la ciutat i connectava el centre històric amb els barris residencials de la part alta. Durant molt temps es convertiria en una de les principals portes d'accés entre el centre de Barcelona i Sant Gervasi.
Els anys quaranta van ser especialment difícils. Les restriccions energètiques derivades de la postguerra obligaven sovint a limitar el servei només fins a la plaça de Catalunya. Malgrat aquestes dificultats, la línia va mantenir-se com una peça fonamental del sistema de transport urbà, recuperant posteriorment el seu recorregut complet.
A les dècades de 1950 i 1960 els tramvies van començar a cedir el pas als troleibusos i als autobusos, però la línia 22 tot i perdre els seus rails va continuar mantenint el seu numero d’identificació.
Com anècdota de la línia 22 d’aquells anys, destacar que va incorporar una innovació curiosa per a l'època: un esquema gràfic del recorregut de la línia en forma de termòmetre, similar als plànols que ja utilitzava el metro. Era un petit avanç en la informació al viatger que avui considerem imprescindible però que aleshores resultava força innovador.
La gran transformació arribaria el 15 de gener de 1961, quan la línia de tramvia va ser substituïda per autobusos. Inicialment va adoptar la denominació D, mantenint pràcticament el mateix recorregut i ampliant-lo fins a Pedralbes. El canvi responia a la política municipal de progressiva substitució dels tramvies per autobusos, considerada aleshores una solució més flexible per adaptar-se a la circulació urbana.
Només tres anys més tard recuperaria la seva numeració com a línia 22, una denominació que ha arribat fins als nostres dies. Durant les dècades següents el seu itinerari experimentaria nombroses modificacions. Les obres del metro, els canvis de sentit de circulació, les reformes urbanístiques i les noves necessitats de mobilitat obligaven a ajustar contínuament el recorregut.
La línia 22 ha estat molt més que un servei de transport. Ha estat un laboratori on s'han assajat moltes de les innovacions que després s'han estès a la xarxa.
L'any 1974, per exemple, va començar a utilitzar els nous carrils bus implantats a la Diagonal, una mesura pionera destinada a donar prioritat al transport públic. També va participar en els primers processos de modernització de l'operació dels autobusos. El 1980 va incorporar el sistema de cobrament automàtic i l'explotació amb agent únic, una evolució que canviaria per sempre la manera de viatjar en autobús a Barcelona.
La història de la 22 també està plena de petites fites humanes. El juliol de 1988 hi va començar a treballar Julia Peña Caro, la primera dona conductora de la companyia d'autobusos de Barcelona i que precisamente es va posar al volant dels vehicles d'aquesta línia. Aquest fet va representar un pas important cap a la normalització de la presència femenina en una professió tradicionalment ocupada per homes.
L'arribada de la Nova Xarxa Bus va posar en dubte el futur de moltes línies històriques. El 2016 es va plantejar fins i tot la desaparició de la 22 dins la reorganització de la xarxa. Finalment, es va mantenir en servei, encara que amb un recorregut més curt.
Dos anys després, el 2018, la línia va tornar a reinventar-se. El seu terminal es va traslladar al Carmel i, amb aquesta modificació, la 22 passava a connectar de manera directa la plaça de Catalunya amb Vallcarca, el Coll i el Carmel, reforçant la comunicació entre el centre i diversos barris de muntanya.
La línia 22 és molt més que una simple línia d'autobús. És un testimoni viu de la història del transport públic barceloní, una ruta que ha passat de l'arrossegament animal a l'autobús modern, que ha sobreviscut a guerres, canvis urbanístics, transformacions tecnològiques i reformes de la xarxa.
Quan avui un autobús de la 22 surt de la plaça de Catalunya camí del Carmel, no només transporta passatgers. També recorre més de 115 anys d'història de Barcelona, seguint, en bona part, el mateix corredor urbà que ja utilitzaven els primers tramvies de la ciutat el 1872. Pocs serveis públics poden explicar, amb tanta claredat, l'evolució d'una ciutat sencera.
Tramvia de dos pisos amb imperial descobert de la línia 22 circulant pel passeig de la Bonanova, any 1934 / Foto: Arxiu TMB
Tramvia de la linia 22, dècada de 1940 / Foto: Arxiu TMB
Tramvia de la linia 22 a la cantonada de plaça Catalunya amb passeig de Gràcia, any 1965 / Foto: Arxiu TMB
Un autobús Pegaso Monotral 6035 donant servei a la línia 22 els anys 70 / Foto: Arxiu TMB
Autobús Mercedes Benz 0-405 6035 donant servei a la línia 22, any 1996 / Foto: Arxiu TMB
La línia 22 ja donant el servei actual pl. Catalunya - Carmel / Foto: Arxiu TMB