L’estratègia se centra en dotar la xarxa de sistemes de generació elèctrica que permetin que els trens que quedin aturats al túnel puguin arribar a l’estació més propera i assegurar també el funcionament de la megafonia en tot moment.
Durant aquests 12 mesos s’han analitzat diferents instal·lacions i procediments per dotar de més resiliència a la xarxa de metro davant una caiguda elèctrica general.
Demà es compleix un any de l’apagada elèctrica global que va paralitzar tots els serveis que depenen d’aquesta energia, entre ells la xarxa de metro. Durant aquest any, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha revisat la seva estratègia i procediments per reforçar el model de seguretat energètica i operativa davant d’un incident que va suposar una veritable prova d’estrès funcional i poder garantir una resposta més ràpida i eficient davant de futurs incidents.
La presidenta de TMB, Laia Bonet, ha destacat que “hem aprofitat aquests 12 mesos per aprendre de l’experiència i evitar que ens torni a passar de cara al futur, a partir de la necessitat de donar seguretat energètica a la xarxa de metro”. Bonet ha explicat que s’han analitzat les necessitats que es van detectar aquell dia, especialment durant els primers moments de l’apagada.
Una de les principals accions que s’han treballat arran de l’apagada ha estat definir un sistema que permeti moure els trens aturats al túnel fins a l’estació més propera per evitar les evacuacions de passatge per les vies. El pla que s’ha definit consisteix en situar generadors amb autonomia il·limitada que subministraran energia suficient a tota la xarxa perquè els trens es puguin desplaçar fins a l’estació més propera i que el passatge surti directament a l’andana.
Aquests generadors, a més de moure els trens garantirien el funcionament durant tota l’apagada dels sistemes essencials a les estacions com la megafonia, comunicació interna, ascensors, sales tècniques o enllumenat. Aquesta mesura permetria que els equips continuessin funcionant fins a la normalització del subministrament elèctric general.
El pla contempla també la instal·lació d’un generador per reforçar l’autonomia del Centre de Control de Metro per tal de garantir el control i la operació de la xarxa durant tota la incidència.
Durant aquests 12 mesos, s’han definit tres aspectes fonamentals d’aquests generadors: nombre i potència, ubicació per assegurar la màxima eficiència i les característiques tècniques imprescindibles. El generador que reforçarà el Centre de Control de Metro ja s’ha adjudicat i entrarà en funcionament durant aquest any. Paral·lelament s’està treballant en la licitació de la resta de sistemes de generació d’energia.
També cal destacar que els nous trens que es comprin a partir d’ara aniran equipats amb el sistema anomenat ‘última milla’ que garanteix l’arribada dels trens a l’estació més propera per si sols. Aquesta tecnologia permet que, en cas de tall de subministrament, el comboi utilitzi una reserva d’energia pròpia per recórrer els darrers metres fins a l’andana més propera. Així, les evacuacions es poden fer sempre des de l’estació, minimitzant el temps de rescat i evitant caminar per les vies.
Des de l’apagada del 28 d’abril de 2025, TMB ha reforçat els sistemes de comunicació de metro per casos d’emergència, garantint, per exemple, que la megafonia continuarà funcionant. També s’ha instal·lat senyalització d’emergència als túnels per millorar l’evacuació i s’han adquirit cadiretes i lliteres per facilitar la sortida de persones amb mobilitat reduïda.
TMB també ha revisat els sistemes i protocols d’actuació de la xarxa de bus en situacions d’emergència i ha duplicat el sistema central de ràdio, TETRA, que durant l’apagada va permetre mantenir la comunicació entre el centre de control i el personal de conducció que era als autobusos.
Balanç d’un any de l’incident
El 28 d’abril de 2025, el servei de metro va quedar totalment fora de servei al voltant de les 12:30h quan la manca de subministrament va ser generalitzada. El primer que va fer el personal de metro després de l’apagada va ser desallotjar les persones usuàries que quedaven als 19 trens que s’havien quedat entre estacions, amb unes 3.000 persones. La feina dels Agents d’Atenció al Client de metro va ser fonamental per realitzar aquesta tasca, que va comptar amb la col·laboració puntual de la Guàrdia Urbana, els bombers i els Mossos d’Esquadra.
La circulació dels trens va començar a recuperar-se a partir de les 17:30 hores, amb la posada en servei del tram entre Fondo i la Sagrera de la línia 1. A les 12 de la nit, el servei de metro ja funcionava en un 90% de la xarxa i a les 3 de la matinada va recuperar totalment el servei, garantint el dret a la mobilitat de la ciutadania per a la jornada següent.
Quan es va produir l’apagada generalitzada al voltant de les 12:30h, els autobusos de TMB van continuar donant servei, amb les alteracions horàries pròpies de la congestió circulatòria i dels problemes de senyalització semafòrica. Aquest servei va allargar el seu horari fins a les 12 de la nit, amb la única excepció de les línies de bus a demanda i dels busos de barri. Aquesta ampliació del servei va ser possible per la implicació dels professionals de l’àrea de bus que van decidir allargar els seus torns. Aquell dia el servei de bus va ser essencial per mantenir la mobilitat.