L’antiga estació de Correus estava ubicada al final de la Via Laietana, entre el carrer d’Àngel Baixeras i l’antiga plaça d’Antoni López, avui anomenada plaça d’Idrissa Diallo, justament davant de l’edifici de Correus que li donava nom, i la seva història té l’origen en la proposta de fer arribar el metro, que ja baixava per la Rambla, fins a l’estació de França. 

Amb aquesta intenció es van fer projectes d'obres que passaven per la façana marítima, però l'ajuntament de la ciutat va pressionar per tal d'aprofitar la infraestructura existent a la Via Laietana des de la seva construcció. Així és com finalment es van obrir les estacions que ocupen aquest espai en un traçat que durant molt de temps va ser un tram de la línia 3 conegut com el ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, i que ara pertany a la línia 4.

Una estació d’una sola via 

Com hem comentat, per construir aquesta estació i la de Jaume I, es van aprofitar els túnels subterranis que s’havien fet l’any 1913 amb motiu de l’obertura de la Via Laietana, els coneguts com a túnels de la Reforma, quan encara no s’havia projectat el traçat del metro en aquesta zona.  

L’estació de Correus només tenia un nivell degut a la seva proximitat al mar, fet que ja va provocar molts problemes de filtracions durant la seva construcció. El seu interior comptava amb una disposició molt peculiar, ja que disposava d'una sola via i de dues naus paral·leles de 60 metres de longitud. A la nau de l'esquerra hi havia la via i una andana molt estreta (1’84 metres), mentre que la nau de la dreta estava destinada exclusivament a andana, si bé l'accés als trens es feia a través de deu arcs de 3 metres de llum oberts al mur que separava ambdues naus.

Originàriament la decoració de l’estació era molt senzilla, amb les parets arrebossades, però al juliol de 1946 va ser dotada de llums fluorescents, sent la primera instal·lació pública en tenir-les de tot l’estat espanyol. Posteriorment, va ser remodelada en dues ocasions més, el 1949 per allargar les andanes i el 1956 per renovar la decoració de les parets amb rajoles de color gris “Metro”, terra de panot i sostre pintat de blanc. L'estació tenia un sol vestíbul al costat sud i disposava d'un accés justament enfront de l’edifici de Correus.

Barceloneta, la substituta

Les obres de construcció de la nova línia 4 l'any 1972 van determinar la clausura de Correus després de 38 anys de servei, ja que al principi de la dècada dels anys setanta es va decidir que caldria construir una nova estació, la de Barceloneta, més a prop de l’estació de França que en aquells moments era un dels punts de connexió més importants de la ciutat.

L’antiga estació no va desaparèixer del tot. L’accés es va convertir en un pou de ventilació i les dues naus formen part del túnel per on passen els trens entre Jaume I i Barceloneta. El panot de les andanes (retallades per deixar el gàlib lliure als trens), les rajoles de ceràmica, els anuncis vintage, els rètols... han quedat immobilitzats en la foscor per alimentar la llegenda de lloc enigmàtic.

Imatge

Acte inaugural de l'estació, el 20 de febrer del 1934 / Foto Arxiu TMB

Imatge

Imatges de l'andana característica de Correus i de l'andana de Jaume I direcció Correus / Fotos Arxiu TMB

Imatge

Pati de guixetes i cabina cap d'estació de Correus (any 1955) / Fotos Brangulí (Arxiu TMB)

Imatge

Obres d'ampliació del metro cap a la Barceloneta l'any 1972 / Fotos Arxiu TMB

Imatge

L'estació de Correus va ser final de línia del Gran Metro / Foto: Arxiu TMB