La ciutat de Wuhan, a la província xinesa de Hubei, ha inaugurat el primer sistema de transport del país basat en el monoraïl aeri. La línia està operada per l’empresa xinesa Optics Valley Traffic, i cobreix una distància de 10,5 quilòmetres. L’objectiu de la instal·lació és convertir el sistema en un transport d’oci, ja que uneix dos dels pols turístics de la ciutat: el parc forestal de Jiufeng i la zona muntanyosa de Longquan, situades a l’est de la mateixa Wuhan.

Una vista privilegiada

Una de les prestacions que ajuden a reforçar el caràcter turístic de la instal·lació és definit per la mateixa estructura del monoraïl, en la que el vidre hi juga un paper fonamental. I és que els combois ofereixen als seus passatgers unes vistes úniques donat que el pis és totalment transparent. Una perspectiva única que permet veure la ciutat sota els peus dels mateixos usuaris. A banda del pis, la resta de l’estructura dels vehicles també és totalment transparent, permetent una experiència immersiva única.

Imatge

La primera fase

El tram inaugurat ara forma part d’un projecte més ambiciós que preveu estendre aquest sistema de transport a altres zones de la ciutat. Per ara el trajecte cobreix 6 estacions i els trens, formats per dos vagons, permeten una capacitat de 220 persones per vehicle. La velocitat és de 60 quilòmetres per hora i funciona entre les 8 i les 20 hores, amb una freqüència de pas de 10 minuts.

Els trens fan servir un sistema de conducció automàtica en la qual els conductors només intervenen en cas d’emergència. El preu del bitllet d’un viatge d’anada i tornada és de 30 yuans, el que serien uns 4 € al canvi.

Un projecte fallit a Barcelona

El monoraïl aeri podria haver estat una realitat a la nostra ciutat si algun dels projectes que es van arribar a estudiar en el seu moment haguessin tirat endavant. I és que des de finals del segle XIX han existit intents per fer d’aquest sistema de transport una realitat a Barcelona. La primera mostra la trobem amb el projecte d’unió del que ara són els barris de Poblenou, el Clot i Sant Andreu amb una sort de tramvia aeri propulsat per tracció animal i que finalment va quedar en res.

Imatge

Més endavant, i gairebé 100 anys després, també es va arribar a posar sobre la taula un projecte anomenat Montjuïc Light Transport i que pretenia unir la plaça Francesc Macià amb la Zona Franca de Barcelona.

Altres projectes relacionats amb el monoraïl aeri i que es van imaginar per la ciutat comtal van ser les propostes per resseguir el trajecte de les rondes amb aquest sistema, cobrint el perímetre de Barcelona, o la construcció d’un vial aeri entre la diagonal i el Camp Nou.

Avui dia, però, l’únic tren aeri de Barcelona que podria assemblar-se al de Wuhan és una atracció construïda el 1915 i encara en actiu: l’embruixa-bruixes del Tibidabo.