La línia 4 de metro s'inaugurava oficialment el 5 de febrer de 1973, amb una longitud de 3,5 quilòmetres i 6 estacions. El primer tram, des de l'estació de Jaume I a Joanic, incorporava les estacions de General Mola (rebatejada el 1980 com Verdaguer), Girona, Gran Via (ara Passeig de Gràcia) i Urquinaona.

Només 4 d’aquestes 6 estacions eren noves donat que una part de la línia 4 utilitzava l’antic ramal Aragó-Correus de la línia 3 de metro (Gran Metro), del qual les parades de Jaume I i Urquinaona formaven part. Aquesta modificació va significar el tancament de Correus, una estació que no s’incloïa a l’ampliació de la línia 4 del pla de metros. 

Actualment, l'L4 té una longitud de 16,5 quilòmetres i 22 estacions, l'origen del nom de les quals repassem a continuació:

La Pau: Antigament, els terrenys de l'actual barri La Pau eren majoritàriament camps de conreu. Als anys 60 aquestes terres van anar desapareixent per donar lloc als blocs d'habitatges promoguts per l’Obra Sindical del Hogar. El mateix Franco els va inaugurar l’any 1966, dins dels actes del 25è aniversari del final la Guerra Civil, efemèride que la propaganda del règim va celebrar com els '25 años de Paz', d'on deriva el seu nom.

Besòs: El nom de Besòs recorda evidentment el riu, però està directament vinculat al barri del Besòs, construït als anys seixanta a la riba del riu del mateix nom. Besòs deriva de Bissaucio, topònim que s’ha interpretat com el riu de les 'dues salzeredes'. La salzeda és el conjunt d’arbres i arbusts de fulla caduca, com el salze i el pollancre, que creixen a les riberes.

Besòs Mar: Estació ubicada al barri del Besòs, com l’anterior, però més propera al mar. Aquest nom se li va donar el 1985, tres anys després de la seva inauguració, canviant l’original de La Mina, com a referència al barri, però que realment evocava l'existència d'una font, o mina d'aigua canalitzada.

El Maresme I Fòrum: Estació inaugurada el 2003 per donar servei al recinte del Fòrum de les Cultures 2004, situat al barri del Maresme, antiga zona d’aiguamolls del litoral.

Selva de Mar: Alguns carrers de la ciutat i, per extensió, algunes estacions de metro prenen noms de pobles de Catalunya, com en aquest cas. Malgrat el topònim, el municipi va perdre la sortida al mar l’any 1787, quan, per decret de Carles III, va cedir part de les seves terres al Port de la Selva es va segregar. 

Poblenou: El barri del Poblenou té els seus orígens en un poblat nou que es va establir a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Al segle XIX el Poblenou era la zona més industrialitzada del país, i se’l coneixia com el 'Manchester català'. 

Llacuna: Llacuna significa llac petit, i el nom d'aquest barri fa referència a uns terrenys que antigament estaven inundats per l’aigua. L’estany va ser dessecat al segle XIX per donar lloc al barri de la Llacuna, a Sant Martí de Provençals.

Bogatell: Bogatell era una antiga riera que baixava des del Guinardó per desembocar al Rec Comtal, una zona que fins al segle XVIII havia estat de terres baixes i maresmes molt poc habitables.

Ciutadella I Vila Olímpica: El nom de 'Ciutadella' correspon al parc, urbanitzat a partir de 1873 en els terrenys de l’antiga ciutadella militar que Felip V va aixecar per controlar la ciutat. La zona va experimentar un gran canvi arran de les Olimpíades de 1992, quan es va edificar la Vila Olímpica, que va transformar una zona de locals industrials en una zona residencial i que va obrir la ciutat al mar.

Barceloneta: Aquest barri es va començar a crear en una zona on la terra havia anat guanyant terreny al mar, gràcies a un espigó construït al port l'any 1477, que unia l'illa de Maians amb la ciutat. Aquest nou barri extramuralla seria conegut com la Barceloneta, és a dir, la petita Barcelona, nom usat per la gent dels afores de la ciutat, per diferenciar-la del que era el centre murallat.

Jaume I: Carrer obert a mitjans del segle XIX com a part de l’eix Ferran-Princesa, que creuava la ciutat vella. Aquest tram es va dedicar a Jaume I, el Conqueridor (1208-1276), comte de Barcelona, rei d’Aragó, de Mallorca de València i senyor de Montpeller.

Urquinaona: La plaça d’Urquinaona està dedicada a José María de Urquinaona Bidot, bisbe de Barcelona de 1878 a 1883. Es va guanyar l’estima de la burgesia industrial catalana defensant les polítiques proteccionistes al Senat, en una època en què l’església tenia una quota representativa a la cambra alta espanyola. Va aconseguir que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.

Passeig de Gràcia: El passeig de Gràcia és la via principal que uneix el centre de Barcelona amb la Vila de Gràcia, i que rep el nom d'un antic monestir del s. XV, originalment a la Via Laietana: Santa Maria de Gràcia, més conegut com els Josepets, actualment a la plaça de Lesseps. En voler urbanitzar la ciutat més enllà de les seves muralles es va pensar en el camí de Jesús, més tard anomenat camí de Gràcia. El que abans eren camps i horts es va convertir en una zona d'oci i passeig.

Girona: Girona va ser un dels noms triats per l’escriptor i polític Víctor Balaguer per batejar els carrers de l’Eixample, com a part d’un conjunt de vies relacionades amb la Guerra del Francès, com Bailèn, Bruc, Dos de Maig o Independència. A Barcelona, els noms de carrers que tenen nom de ciutat s'han d'entendre com un homenatge. En aquest cas, el carrer de Girona està situat entre els carrers del Bruc i Bailèn, noms que evoquen dues grans batalles de la Guerra del Francès. D'altra banda, la ciutat de Girona també va ser escenari de tres setges de les tropes napoleòniques entre 1808 i 1809.

Verdaguer: Aquesta estació inicialment es va anomenar General Mola, com s’anomenava el carrer en temps franquistes. El 1980 es va canviar el nom pel d’una plaça propera, dedicada al sacerdot i poeta mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902). Figura clau de la Renaixença, va ser el recuperador del català com a llengua poètica, amb obres com l'Atlàntida o Canigó.

Joanic: Rep el nom de la plaça on desemboca, situada en un dels límits de la vila de Gràcia. El nom familiar de Joanic, diminutiu de Joan, recorda l'antic propietari dels terrenys, Josep Joanich. L'estació de Joanich va entrar en funcionament amb aquest nom el 1973 fins que el 1982 se li va eliminar l'h final, adoptant el nom actual.

Alfons X: L’estació d’Alfons X es troba a la plaça d’Alfons el Savi, que va ser rei de Castella al segle XIII. Durant el seu govern va estimular i va dirigir els treballs literaris tant de cristians o hebreus com d'àrabs i va donar un impuls definitiu a la prosa i cultura castellana, motiu pel qual es va guanyar el sobrenom 'El Savi'.

Guinardó I Hospital de Sant Pau: El nom de Guinardó correspon al d'un antic mas que hi havia a la zona el s. XV i que ja se cita en diferents documents de l'època. La zona que avui ocupa el Guinardó era una àrea de conreu i pasturatge. Guinardó és una paraula que procedeix de 'guinarda', forma antiga de 'guineu'. Pel que fa al nom de Sant Pau és definit per l'hospital que es troba en els seus voltants.

Maragall: El passeig i la plaça Maragall estan dedicats al poeta i escriptor modernista Joan Maragall i Gorina (1860-1911).

Llucmajor: La plaça Llucmajor formava part d’un conjunt de vies del barri de Porta, urbanitzades als anys cinquanta, que van ser dedicades a localitats balears com Sóller, Ciutat de Mallorca o Formentor. Llucmajor és el municipi més gran de Mallorca.  El 2016 l’Ajuntament li va canviar el nom per plaça de la República, però va conservar el topònim Llucmajor traslladant-lo als jardins contigus. Es creu que Llucmajor prové del llatí lūcu maiōre, que significa 'el bosc més gran'.

Via Júlia: La via Júlia, com la via Favència i la via Augusta, fa referència a la denominació romana de Barcelona: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. El nom Iulia era un homenatge a la família Júlia-Clàudia, dinastia de l’emperador August, que va fundar la ciutat. Fins al 1999 aquesta estació s’anomenava Roquetes, que actualment és una parada de l’L3.

Trinitat Nova: La Trinitat Nova és un dels tretze barris de Nou Barris. El topònim prové d’una capella dedicada a la Santíssima Trinitat, aixecada en aquests terrenys l’any 1413 i cremada durant la Guerra del Francès. La línia de tren del Ferrocarril del Nord va partir la Trinitat en dues: la Nova i la Vella. Les vies del tren es van soterrar, però la divisió l’ha mantingut l’avinguda Meridiana.

*Informació elaborada parcialment a partir dels llibres ‘Los nombres de las estaciones de Metro’ de Josep Maria Espinàs, ‘Barcelona Metro a Metro: un viaje histórico’ de Marta Torres i el blog Històries de Barcelona.