Els que viatgem en metro incorporem a la nostra vida quotidiana tot un seguit de noms d'estacions sense pensar-hi. Quedem citats a la sortida de tal estació de metro, aconsellem baixar en tal o tal altra per arribar a un lloc determinat... Però sabem d'on venen aquests noms, a què o qui fan referència? Al llarg de diversos articles hem explicat d’on venen els noms de les línies convencionals de metro 1 i 3. Avui continuem la sèrie amb la línia 5, la línia blava.

La línia 5 té una longitud de 18,9 quilòmetres al llarg de 27 estacions i dona servei i connecta la ciutat de Barcelona amb els municipis de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat. La línia va ser inaugurada el 21 de juliol de 1959 sota el nom de «Línia II», com un segon eix transversal que complementés el servei de la L1.

Alguns dels noms de les estacions d’aquesta línia fan referència als barris (com per exemple Can Vidalet o Congrés) edificis singulars (Sagrada Família), equipaments (Hospital Clínic), places on estan ubicades (Plaça de Sants) però també personatges rellevants de la història o la cultura; per exemple poetes (Verdaguer, Maragall), o tot un virrei (Virrei Amat). Però anem a pams i veiem un per un l’origen de cada nom de les estacions de la línia 5 de metro.

Cornellà Centre

L’estació s’anomena com el barri de Cornellà de Llobregat al qual està ubicada. El topònim del municipi deriva del llatí Cornelianus, del que s’infereix que algú anomenat Cornelius va establir-hi en aquests terrenys una vil·la romana.

Gavarra

La Gavarra és altre barri de Cornellà de Llobregat, que deu el seu nom a una masia ja desapareguda: el Mas Gavarra. Afegir que la gavarra, també coneguda com a roser silvestre, és un arbust de la família de les rosàcies.

Sant Ildefons

Un altre dels barris de Cornellà. Va ser aixecat als anys seixanta i batejat com «Ciudad Satélite San Ildefonso». La referència al sant era possiblement un homenatge a Josep Ildefons Suñol, fill de Josep Suñol —diputat i president del Barça assassinat a la Guerra Civil—, que era soci de l’empresa que va edificar la zona, Construcciones Españolas, juntament amb Josep Maria Figueras Bassols.

Can Boixeres

Can Boixeres, a l’Hospitalet de Llobregat, és un parc que ocupa els terrenys d’una antiga masia, adquirida el 1877 per Lluís Buxeres, de qui va prendre el nom.

Can Vidalet

L’estació, un cop més, pren el nom del barri al que dona servei, el de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat. En el seu origen era una antiga finca d’estiueig propietat de la família Vidal-Ribas. Can Vidalet va ser enderrocada després de la Guerra Civil, però el jardins es conserven i avui són un parc públic. Inicialment aquesta estació de metro duia el nom de Maladeta, pel carrer on s’ubica.

Pubilla Cases

Aquest barri de l’Hospitalet de Llobregat deu el seu nom a la finca pairal edificada el 1771 per Josefa Cases i Clavell, coneguda com la Pubilla Cases. Segons el Dret Civil Català, la dona constituïda hereva s’anomena pubilla (l’home s’anomena simplement hereu).

Collblanc

És un barri de l’Hospitalet. “Coll” (o collada) és el terme geogràfic que fa referència a la part més baixa  entre dos cims. La zona va ser també anomenada Terrarios Albos (Terrers Blancs) degut a la presència de pedres calcàries blanquinoses, d’aquí l’origen del topònim del barri i de la Riera Blanca. Fins a 1982 el nom de l’estació va ser «San Ramón», per la parròquia de Sant Ramon Nonat propera.

Badal

L’origen del nom és deu als germans Josep i Oleguer Badal, propietaris d’un molí fariner a la Bordeta. Els Badal van obrir un carrer i el van posar el seu cognom a finals del segle XIX. Actualment és una rambla sobre la ronda del Mig, que ha acabat donant nom a l’estació de metro i una part del barri de Sants.

Plaça de Sants

Inaugurada l’any 1926, l’estació va dur el nom de Sans; en aquell moment l’actual plaça de Sants ni existia. El nom actual el va adoptar l’any 1982 i està vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants, al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. El debat entre com s’havia d’escriure el topònim, si Sants o Sans (aquest últim fent referència a la salubritat del lloc) va durar molts anys. Finalment es va imposar l’ús de la “t“ basant-se en documents antics on es menciona “Sancta Maria de Sanctis“.

Sants-Estació

L’estació de metro es va inaugurar abans de la construcció de l’actual terminal de ferrocarril, l’any 1969, amb el nom de Roma, per la seva proximitat a l’avinguda de Roma.

Entença

La majoria de noms de carrers de l’Eixample, com el d’Entença, que dona també nom a l’estació, van ser triats pel polític i escriptor Víctor Balaguer, qui va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de batejar les noves vies que s’anaven urbanitzant a mesura que la ciutat s’expandia més enllà de les muralles. Balaguer, un dels màxims  exponents de la Renaixença (moviment cultural amb una marcada exaltació patriòtica) va triar una llista de noms vinculats a personatges i fets històrics catalans, especialment dels temps de la Corona d’Aragó, entre els quals els de diversos almogàvers com Roger de Flor, Bernat de Rocafort o Berenguer d’Entença.

Hospital Clínic

L’estació deu el nom a l’Hospital Clínic de Barcelona, a escassos metres de la sortida principal de l’estació de metro. El Clínic és l’hospital universitari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Diagonal

Deu el nom a l’avinguda Diagonal, que travessa diagonalment l’Eixample del Pla Cerdà. El nom d’aquesta via, s’atribueix al mateix Cerdà.

Verdaguer

L’estació, ubicada sota el passeig de Sant Joan, va dur el nom de General Mola inicialment. El 1982 es va canviar pel de la plaça propera dedicada al sacerdot i poeta Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902). Figura clau de la Renaixença, Verdaguer va recuperar el català com a llengua poètica, amb obres com L’Atlàntida o Canigó.

Sagrada Família

Totes les boques d’aquesta estació de metro donen al temple expiatori de la Sagrada Família, les obres del qual van ser iniciades el 1882 per l’arquitecte Francesc de Paula del Villar, a qui va reemplaçar un any més tard Antoni Gaudí, a instàncies del mecenes i finançador inicial del projecte, Josep Maria Bocabella

Sant Pau | Dos de Maig

Aquesta estació originalment duia el nom en castellà, Dos de Mayo (encara era època franquista) del carrer on s’ubica. En aquesta data de l’any 1808 es produïa l’aixecament popular contra l’ocupació napoleònica a Madrid, que seria l’inici de l’anomenada Guerra del Francès, també coneguda com Guerra de la Independència Espanyola. Víctor Balaguer va batejar un conjunt de vies de l’Eixample en memòria d’aquest conflicte bèl·lic, com Independència, Bruc o la mateixa Dos de Maig. El 1982 l’estació va passar a ser anomenada Hospital de Sant Pau, per la proximitat amb aquest equipament sanitari, que deu el seu nom a qui ho va fer possible: Pau Gil. Quan l’hospital es va traslladar a l’edifici actual, l’estació es va rebatejar combinant les dues denominacions històriques.

Camp de l’Arpa

Nom del barri al que dona servei l’estació. El Camp de l’Arpa és un dels noms de barri més curiosos de Barcelona. Es creu que el topònim és una deformació de “Camp de l’Arca”, que feia referència a una arca o dolmen que hi havia en aquesta zona i que apareix citada en un document de 1037, on es parla de “ad ipsa archa” (“lloc on hi ha aquella arca”).

La Sagrera

L’estació du el nom del barri al que dona servei. Les sagreres eren, a l’Edat Mitjana, un espai sagrat al voltant de les esglésies al qual els pagesos podien resguardar-se de la violència dels senyors feudals. La Sagrera de Barcelona era l’espai de protecció al voltant de l’església de Sant Martí de Provençals.

Congrés

Estació ubicada al barri del Congrés (que administrativament forma una unitat amb el barri dels Indians). El primer nom de l’estació va ser Viviendas del Congreso, en referència al polígon d’habitatges socials la construcció del qual va ser impulsada pel llavors bisbe de Barcelona Gregorio Modrego i anomenat així en commemoració del 35è Congrés Eucarístic Internacional celebrat a la Ciutat Comtal el 1952.

Maragall

L’estació rep el nom del passeig i la plaça Maragall, dedicats al poeta i escriptor modernista Joan Maragall i Gorina (1860-1911).

Virrei Amat

L’estació de metro, així com la plaça en la qual s’ubica, la plaça del Virrei Amat, deu el seu nom a Manuel d’Amat i de Junyent (1704-1782), un aristòcrata i militar català que va ser virrei del Perú (1761-1776). El Virregnat del Perú era un vast territori colonial de l’Imperi Espanyol a l’Amèrica del Sud, que s’estenia gairebé molt més enllà de l’actual Perú. Amat era propietari de la finca de Can Sitjar, que estava situada a la plaça que avui porta el seu nom.

Vilapicina

Actualment Vilapicina és un barri —juntament amb Torre Llobeta— del districte de Nou Barris. Originàriament Santa Eulàlia de Vilapicina era un nucli rural, al voltant de l’església del mateix nom, dins de Sant Andreu de Palomar. El terme «Villa Peciguina» apareix esmentat per primera vegada al segle X. El topònim prové del llatí picis (pega), que fa referència a la resina que s’extreia dels pins de la zona  i que s’utilitzava per segellar vaixells. Aquest mateix origen està present a Can Peguera, barri veí.

Horta

L’estació deu el nom al barri. Fins l’any 1904, quan va ser agregat a Barcelona, Horta va ser un poble independent. El topònim apareix documentat per primera vegada el 965 com a «Vall d’Orta», lligat a la família propietària d’aquest paratge d’hortes i boscos, els Orta.

El Carmel

El turó i el barri del Carmel deuen el seu nom a un santuari, fundat l’any 1864, dedicat a la Mare de Déu del Mont Carmel o Verge del Carme, que és una de les advocacions de la Mare de Déu. El nom prové del Mont Carmel d’Israel. Karmel és una paraula àrab que significa “vinya” o “jardí”.

El Coll | La Teixonera

L’estació rep el nom dels dos petits barris als quals arriba: d’una banda, El Coll (que pertany al districte de Gràcia), anomenat així per l’església de la Mare de Déu del Coll; segons la tradició, l’ermita es va construir per la troballa d’una imatge de la Verge en aquella collada; i de l’altra, La Teixonera (inclosa al districte d’Horta-Guinardó), que té el seu origen en la Colònia Taxonera, una urbanització impulsada el 1915 per l’industrial Joaquim Taxonera, en uns terrenys de la seva propietat. Teixonera és la forma catalanitzada del cognom Taxonera.

Vall d’Hebron

L’estació i el complex hospitalari reben el nom del barri (que forma part del districte d’Horta-Guinardó). Històricament aquest territori havia format part del desaparegut monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat el 1393. Ja abans hi vivien uns ermitans, que possiblement li van donar el nom de la Vall d’Hebron, com la vall palestina.

*Informació elaborada parcialment a partir dels llibres ‘Los nombres de las estaciones de Metro’ de Josep Maria Espinàs, ‘Barcelona Metro a Metro: un viaje histórico’ de Marta Torres i el blog Històries de Barcelona.