La nova llei de mobilitat sostenible està ja en tràmit parlamentari i hauria d’entrar en vigor abans que acabi aquest any 2023, en aquest trajecte legislatiu, experts i empreses del sector estan fent les seves aportacions a través de la comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Congrés dels Diputats. El conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Gerardo Lertxundi, ha comparegut aquest matí per assenyalar algunes qüestions claus d’una llei que ha qualificat com “necessària, urgent i que s’ha de considerar amb una visió metropolitana” tot recordant que “Espanya té un dels millors sistemes de transport públic del món” però, en canvi no disposa d’una llei d’aquestes característiques. Lertxundi ha posat com a bases que la llei “he de considerar que les solucions de mobilitat del transport públic no són úniques” i que, per tant, “la llei ha de tenir en compte aquesta diversitat”.

Entrant més en el contingut de la llei, el conseller delegat de TMB ha considerat fonamental una “visió d’un sistema nacional de mobilitat sostenible”, la creació d’eines i espais sobre aquesta mobilitat i mesures de planificació estratègica per a la mateixa. Concretant més, Lertxundi ha assenyalat que al transport públic i a la nova llei ha de ser important la intermodalitat així com recollir aspectes sobre mobilitat en les zones rurals (o de baixa densitat), el transport a la demanda, el cotxe compartit o el carsharing.

El finançament del transport públic

Pel que fa al finançament, Lertxundi ha recordat que “Espanya és l’únic país d’Europa occidental on el finançament del transport públic no està regulat”, més enllà de la Llei de 2015 a Catalunya sobre Finançament del transport públic que, però, no té capacitat per crear figures impositives que puguin garantir el seu finançament ja que la competència depèn de l’Estat. Així, la nova llei hauria de recollir “noves fórmules impositives i adaptar-se les ja existents per millorar el finançament del transport públic”. I, en aquest sentit, ha assenyalat que “el transport públic està passant una situació molt complexa degut a les enormes dificultats econòmiques” per diferents causes com l’increment del cost de l’energia, els costos de personal i de materials per la pujada del IPC, la millora constant que requereix la ciutadania i exigeixen les administracions…

Així, el conseller delegat de TMB ha destacat que la nova llei “sí recull la creació del fons estatal de contribució a la mobilitat sostenible” fet que ha qualificat de molt positiu però advertint que s’haurien de marcar “objectius o valor mínims d’aportació” i que “una xifra raonable” podria ser que l’Estat assumís “un 20% de les necessitats globals del sistema de transport públic”. Lertxundi també ha explicat que “la llei fixa un 25% mínim d’aportació tarifaria” però “si volem garantir la sostenibilitat econòmica de la xarxa de transport públic, suggerim com a objectiu incrementar aquesta xifra”.

Respecte a la metodologia del càlcul de subvencions que estableix la llei “la fórmula de càlcul hauria d’estar lligada de forma directa amb la demanda com element fonamental d’eficiència” ha explicat Lertxundi que, a més, ha posat sobre la taula “que les aportacions donin prioritat a solucions de transport públic de zero emissions a les ciutats”. Finalment, el conseller delegat de TMB ha mostrat la preocupació dels operadors sobre la continuïtat d’aportacions ja que el projecte de la nova llei estableix que l’aportació estatal entrarà en vigor al 2024 i es començarà a pagar al 2025, “suggerim que al 2024 es comenci a aplicar algun sistema d’avançaments per no generar desfases econòmics”.

TMB com a operador integral de mobilitat

El conseller delegat de TMB ha explicat a la comissió del congrés que TMB és un operador integral de mobilitat i públic, amb unes xifres de 2 milions de viatges diaris, xifra que suposa “més del 60% dels desplaçaments al transport públic” que es realitzen en el conjunt de l’àrea metropolitana. A més, ha recordat l’impacte econòmic de TMB, segons un recent estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on s’estableix que “cada euro que les administracions aporten als viatgers i viatgeres de TMB es genera un retorn a la societat de 6,5 euros”. En aquest sentit ha insistit que “cada euro que s’aporta al transport públic és una inversió i no una despesa”.