L'hidrogen ja és una realitat al transport públic de Barcelona

“El dilluns vinent s'incorporen a la flota quatre vehicles més d’hidrogen”, així va anunciar el conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Gerardo Lertxundi, que la línia X1 tindrà tots els autobusos funcionant amb tecnologia d’hidrogen a partir del mes de juny “quan arribaran tres vehicles més que completaran la flota d’aquesta línia”. Amb aquestes paraules i el que vam escoltar a la jornada organitzada ahir per TMB sota el títol “La mobilitat sostenible amb hidrogen”, va quedar clar que l’aposta per aquesta energia verda és ja una realitat. En la trobada també es van conèixer les propostes de futur de la Unió Europea en aquest sentit i la visió de la situació actual de l'ús de l'hidrogen a l'estat espanyol, que van ser els temes recurrents en una diada que va comptar amb diferents ponències per analitzar-ne la situació.

La jornada la va obrir el conseller delegat de TMB destacant que en aquesta trobada no es “presentava un projecte de futur, sinó una realitat de la qual TMB ja en forma part” i va destacar que “és un luxe treballar amb un equip de persones com les que formen TMB”, ja que “ens han convertit en una empresa pionera en l’ús de l'hidrogen per als mitjans de transport”. Tot seguit, el director general de Transport Terrestre del Ministeri de Transports, Jaime Moreno, va explicar que per al govern “és un orgull comptar amb empreses públiques com TMB que fan una clara aposta per l'hidrogen conjugant així mobilitat i sostenibilitat”, i va deixar clara l'aposta del govern amb una estratègia de zero emissions en la qual “propostes com la que es presenta avui encaixen perfectament”.

En una segona intervenció, Gerardo Lertxundi va fer una exposició en què va presentar l'aposta de TMB per l'hidrogen. El conseller delegat va posar especial èmfasi en l'evolució que està experimentant la flota d'autobusos de TMB que “al 2010 era majoritàriament impulsada per combustible dièsel” i que actualment, i amb l'horitzó del 2030, aquesta tendència “s'ha vist modificada, amb una presència clarament majoritària de vehicles que utilitzen tecnologies híbrides i sostenibles” i ha destacat que “els busos d'hidrogen són una realitat i es van incorporant a mesura que es va renovant la flota”.

El conseller delegat va explicar que es preveuen 46 noves incorporacions de vehicles d'hidrogen a la flota fins al 2024, dintre d'un marc d'adquisició de “210 vehicles que inclouen, a banda dels d'hidrogen, 154 vehicles elèctrics”.

Així va parlar de com resulta d'interessant l'ús de l'hidrogen “des del punt de vista econòmic” però destacant que el marge de millora encara és enorme i que cal “una aposta decidida per part de les autoritats en aquest aspecte”.

En la seva xerrada, el conseller delegat també va detallar la importància de l'hidrogen per millorar tres aspectes claus en la mobilitat amb autobusos urbans: el pes que traslladen els vehicles, el temps de càrrega i l'autonomia. Va assenyalar que els nous vehicles es carreguen en tan sols 10 minuts, fet que millora molt els temps establerts per a la càrrega dels vehicles elèctrics. També va fer especial menció del pes dels vehicles, ja que els busos impulsats per hidrogen, “traslladen elements més lleugers i, per tant, estalvien en combustible”, i finalment va destacar el paper de l'autonomia actual, que se situa al voltant dels 300 quilòmetres, i del consum: el cost previst “era de 9 kg d'hidrogen per cada 100 quilòmetres” i en realitat “s'ha acabat situant en els 6,8 kg per als 100 quilòmetres d'ús”.

Per finalitzar va destacar el paper de l'hidrogenera, la planta d'hidrogen pública, pionera a l'Estat, i que ha impulsat TMB juntament amb Iberdrola. Lertxundi va explicar que “es tracta d'un element clau i imprescindible per la flota de busos d'hidrogen de TMB” i que es una planta “construïda per Iberdrola per a la qual TMB va facilitar l'emplaçament i es va comprometre al consum de certes quantitats d'hidrogen per als seus vehicles”. També va destacar que la planta està pensada per compartir-se amb altres operadors i que forma part del que es requereix per impulsar aquesta tecnologia: “Per treballar amb hidrogen calen aquestes infraestructures, així com adequar tallers i dipòsits de vehicles” i naturalment “comptar amb personal capacitat professionalment com el que tenim a TMB”.

A la xerrada també hi van intervenir diversos ponents europeus que van detallar, entre altres aspectes, l'estratègia europea per l'hidrogen o l'experiència d'altres ciutats en aquest sentit. Així, Bart Byebuyck, el president del Clean Hydrogen Partnership, que dona suport a activitats d'investigació relacionades amb l'ús d'energia d'hidrogen a Europa, va felicitar “el treball en innovació i sostenibilitat que s'està fent a la ciutat de Barcelona amb la posada en marxa d'un procés pioner a l'estat espanyol com el de TMB”. També va destacar les fases a seguir amb vista a l'any 2050, i en va destacar els nous projectes previstos en la producció renovable d'hidrogen.

De la mateixa manera, el director de l'Àrea Tecnològica de Bus de Barcelona, Josep Maria Armengol, va presentar una taula rodona amb Eva Baker, project manager d'Element Energy, una consultoria energètica que ha promocionat el programa JIVE. Aquest programa ha creat un mercat europeu de busos de pila de combustible amb experiències en diferents capitals europees com Aberdeen o Londres. Des d'aquesta localització escocesa i a través de videoconferència, l'oficial de projectes en matèria de transport de la ciutat Amy Perri va destacar la posada en marxa del primer bus de dos pisos amb tecnologia d'hidrogen.

El director de Bus de Barcelona, Jacobo Kalitovics, va presentar la segona taula de la jornada, en la qual el responsable d'hidrogen verd d'Iberdrola, Millán García-Tola, i el membre del consell executiu de Caetano Bus, Nuno Carvalho, van debatre sobre el cost dels projectes de mobilitat amb hidrogen i la manera de reduir xifres. En aquest aspecte, Millán García va destacar que hi ha la necessitat de “desenvolupar l'hidrogen a una altra escala major perquè la demanda pugi i això permeti reduir costos”. Per la seva banda, Nuno Carvalho va explicar que la seva empresa ja està treballant en “nous vehicles que permetin desplaçaments interurbans” i que “els vehicles elèctrics i d'hidrogen han de cohabitar en aquesta transició cap a l'energia verda que és obligatòria i necessària per a tots”. Així mateix, l'investigador del CSIC Xavier Querol va repassar amb diferents indicadors la qualitat de l'aire, i va recalcar “que el canvi cap a la mobilitat amb hidrogen és imprescindible” per capgirar una situació que requereix “que es facin més interconnexions amb el transport públic”.

A la part final de l'acte, el president de l'Associació del Transport Públic, Miguel Ruiz, i el secretari general de la Unió de Transport Públic, Mohamed Mezghani, van compartir algunes conclusions de la jornada. Miguel Ruiz va destacar que “en aquesta jornada veiem que realment hem avançat amb l'exemple d'una realitat com és l'aposta de TMB” i va assegurar que des de l'ATUC demanaran a les administracions “una subvenció directa per l'ús del quilogram d'hidrogen”. Per la seva banda, Mohamed Mezghani va aprofitar per felicitar la ciutat i “TMB per aquesta aposta amb un horitzó clar: les zero emissions en matèria de transport públic”.

Per cloure la xerrada, la presidenta de TMB, Laia Bonet, va dirigir unes paraules d'agraïment als assistents i va destacar un cop més “l'esforç immens de TMB en l'aposta per l'hidrogen verd” transmetent així que els projectes “es compleixen i aquesta aposta en la nostra lluita contra el canvi climàtic n'és una realitat”. La presidenta va destacar també la unió de forces amb l’AMB i Iberdrola per a la construcció de la primera planta pública d'hidrogen així com el repte compartit amb l'empresa Caetano per a la fabricació d'autobusos que funcionin amb hidrogen.