Tot i que el metro de Londres s'inaugura el 1863, la primera línia subterrània i electrificada va ser la City & South del 1891. Als inicis els trens eren remolcats per locomotores elèctriques. Aleshores, els túnels eren fins i tot més petits que els actuals, d'uns 4 metres de diàmetre. El metro londinenc s’ha expandit després molt significativament i avui dia necessita més de 540 trens per donar servei als seus ciutadans. La xarxa es caracteritza per tenir túnels estrets, en forma de tub (d'aquí el nom popular de Tube), que els porten a una cerca constant per fer un millor ús d'un espai tan limitat.

L'interessant article que compartim fa un repàs de gairebé 135 anys d'història dels trens del metro de Londres: són molts anys, però en realitat només hi ha hagut quatre generacions de combois. Els primers trens, propulsats per locomotores, es van construir entre finals del segle XIX i principis del XX. Més tard, es van fabricar automotors amb equips elèctrics darrere de les cabines dels conductors i així van ser fins a mitjans dels anys 30.

El 1935, la London Passenger Transport Board va construir prototips de combois amb tot l’equipament sota el tren, deixant així més espai per als passatgers. Aquesta configuració es va construir en sis, set i vuit formacions de vehicles durant més de 70 anys. Està previst que els nous combois arribin el 2025, tindran 260 seients i espai per a 808 persones dretes. 

Imatge