La soferta i higiènica rajola blanca bisellada, un distintiu dels metros centenaris

Unes obres de manteniment a l'estació de Lesseps han deixat al descobert el revestiment original de la volta a base de peces de ceràmica blanca bisellada. La majoria han resistit els prop de cent anys de vida, cosa que confirma l'encert d'una decoració pràctica i durable, en un principi típica del transport públic subterrani, però que també s'utilitza en habitatges i establiments. Per alguna cosa deu ser.

En paraments de cuines, en quartos de bany o en locals comercials moderns: la rajola metro (s'ha de demanar pel nom) és un clàssic que està a l'ordre del dia. Senzilla, elegant, resistent, fàcil de col·locar i de netejar, en el ram de la construcció les seves virtuts continuen brillant.

La retirada íntegra del recobriment del sostre de l'estació de Lesseps l'ha realitzat TMB per qüestions de manteniment i seguretat, per tenir visibilitat i accés fàcil a les superfícies de formigó que necessiten intervencions freqüents. Era un revestiment de làmines instal·lat als anys 90 en una actuació de posada al dia que es va repetir abans i després en altres estacions. També es van recobrir els laterals, que per ara continuaran tapats.

Un 80% de conservació

L'existència de la ceràmica blanca original al sostre de Lesseps era coneguda, però no pas l'estat de conservació. Al capdavall, durant l'obra realitzada entre el gener i el març d'aquest any se n'ha pogut mantenir i netejar tota la que estava en bon estat, un 80%. Al mateix temps han quedat parcialment visibles els marcs de rajola blava amb rivets de reflexos metàl·lics que emmarcaven els espais publicitaris, inicialment confeccionats igualment amb ceràmica.

També es va poder conservar una gran part de l'enrajolat a Passeig de Gràcia de la línia 3 en el moment de retirar el revestiment, el 2016-2017, en aquest cas per a una rehabilitació integral planificada amb la voluntat de recuperar elements i perspectives de l'arquitectura original. A Diagonal, en canvi, no en queden.

La decoració de les vuit primeres estacions del Gran Metro (l'embrió fundacional de la xarxa de metro de Barcelona, antecedent de la línia 3 i de part de la 4) es va projectar fa cent anys amb un ús massiu de la rajola blanca bisellada de 10 x 20 centímetres, una solució pràctica i higiènica, resistent —com s'ha pogut comprovar—, que potenciava la il·luminació —es tractava de minimitzar les possibles reticències dels barcelonins a viatjar sota terra— i que a més estava contrastada en altres metros com el de Madrid (obert el 1919), Nova York (1904) i París (1900).

La Azulejera Valenciana

Una infraestructura com el metro, encara que comencés amb unes dimensions modestes, oferia milers de metres quadrats de sostres i parets per recobrir, on els promotors no van dubtar a aplicar ingents quantitats de ceràmica, segons la premsa de l'època adquirida a La Azulejera Valenciana, fundada per Bernardo Vidal i aleshores amb fàbriques a Onda i Meliana.

Tanta blancor en els panys de paret tenia algunes excepcions. Als laterals de les estacions, els rivets blaus metal·litzats que emmarcaven cada espai publicitari van meravellar els periodistes en la visita d'obres que l'empresa Gran Metro va organitzar el 1924 unes setmanes abans de la inauguració. El cronista del diari Abc va trobar que mereixien “el elogio unánime de toda España”.

Però la gran concessió a la fantasia era la rica ornamentació dels arcs d'entrada al túnel que hi havia en els extrems de cada estació. En aquests espais privilegiats, les peces de ceràmica formaven dibuixos d'estil renaixentista en colors groc i blau cobalt presidits per l'anagrama de Gran Metro (GMB). Es van encarregar també a La Azulejera de Valencia i els experts hi veuen el segell de Francisco Aguar Tarín (1900-1970), artesà ceramista i pintor de talent contrastat.

La majoria dels conjunts de rajoleria decorativa dels arcs de les antigues estacions del Gran Metro han desaparegut en reformes —cal tenir en compte que tenien 70 metres de longitud i van ser prolongades per encabir els trens de cinc cotxes, per tant almenys un capcer va haver de ser enderrocat—. De Lesseps se'n poden apreciar fragments al pinyó de la banda mar, ja que l'altre va desaparèixer als anys 80 en l'obra d'allargament de les andanes fins als 94 metres i construcció del tram de metro fins a Montbau, mentre que a Fontana és on n'hi ha un de pràcticament sencer.

La volta de l'estació de Lesseps actualment, un cop retirat el revestiment / Foto: Pep Herrero (TMB)

El capcer amb la decoració de ceràmica de colors i l'anagrama de Gran Metro / Foto: Pep Herrero (TMB)

Franja de ceràmica blava que emmarcava els espais publicitaris / Foto: Pep Herrero (TMB)