Les persones amb discapacitat tenen unes pautes de mobilitat més sostenibles en tots els seus perfils de població. És una de les dades que conté l'edició 2019 de l'Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF), promoguda per l'Autoritat del Transport Metropolità, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, que per primera vegada ha analitzat les característiques i les necessitats de desplaçament d'aquest col·lectiu.

Així, a la regió de Barcelona gairebé 3 de cada 4 persones amb algun tipus de discapacitat utilitzen els modes actius o el transport públic en els seus desplaçaments quotidians. Aquesta proporció es redueix a poc més de 2 persones de cada 4 entre la resta de la població. Especialment important és l'ús dels modes actius entre les persones amb discapacitat, en detriment sobretot dels desplaçaments fets en transport privat.

Metro i bus, els més utilitzats

L'estudi, realitzat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), indica que el metro (70,6%) i l'autobús urbà de Barcelona (60,5%) són els mitjans que les persones amb discapacitat declaren que utilitzen més habitualment, seguits dels trens de Rodalies (49,5%) i FGC (41,3%). Les puntuacions de satisfacció són similars a les que atorga la població general als mateixos serveis.

Trets diferencials del col·lectiu són la proporció més alta de persones grans (el 43,4% tenen més de 64 anys) i de jubilats i pensionistes (70%). La majoria assegura que no té dificultats per desplaçar-se i pot agafar qualsevol mitjà de transport (76,4%), mentre que el 8% declara que no es pot moure o que requereix el suport d'una altra persona per sortir de casa. La població amb discapacitat que no va sortir de casa l'últim dia laborable (l'anomenada població immòbil) representa més del doble que entre els no discapacitats (el 14,8% contra el 6,6%).

Perspectiva de gènere

També per primera vegada, l'EMEF inclou una anàlisi monogràfica de la mobilitat des de la perspectiva de gènere a càrrec del mateix equip de I'IERMB. També en aquest estudi s'aprecia un diferencial a favor dels desplaçaments de proximitat i un ús més reduït del vehicle privat, una tendència que no és natural, sinó que “s'explica per la desigualtat entre rols de gènere, de manera que en molts casos aquests comportaments més saludables i sostenibles amaguen desigualtats estructurals encara molt palpables en la nostra vida quotidiana”.

Així, en qualsevol dels motius de mobilitat, les dones mostren uns patrons de mobilitat més orientats al transport públic i la mobilitat a peu. Les diferències es donen en tots els territoris del sistema integrat, si bé és a Barcelona on aquest patró es veu més clarament. Hi té molt a veure que tenen menys accés al vehicle privat. La bicicleta, el cotxe com a conductor i la moto es vinculen més clarament als homes, mentre que l'autobús, el cotxe com a acompanyant i la mobilitat a peu es vinculen més clarament a les dones.

Més desplaçaments per persona

Pel que fa a l'estudi general de la mobilitat, les dades de l'EMEF indiquen que el 2019 va tornar a incrementar-se el nombre de desplaçaments en dia feiner, fins a una mitjana de 4,05 per persona de més de 16 anys (el 2018 eren 3,91 i el 2017 eren 3,21). Per tipus de mobilitat, la que domina és la de tipus personal (compres, visites mèdiques, a amistats i familiars, oci, acompanyament, passeig i altres motius), que representen un 68%, mentre que l'ocupacional (per feina i estudis) suposa el 32%.

Per modes, l'EMEF assenyala que el 2019 la utilització del transport públic va retrocedir un 1,4% i el vehicle privat un 0,3%, mentre que els modes de mobilitat activa (caminar, pedalar...) van créixer el 10,2%. Com en les onades anteriors, hi ha diferències notables per territoris i tipus de fluxos. Així, el transport públic va servir per al 33,1% dels desplaçaments a la ciutat de Barcelona (el 26,7% dels interns i el 49,6% dels de connexió). En l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona la quota del transport públic va ser del 24,8%.

L'EMEF és un gran estudi anual que reflecteix els hàbits de mobilitat de la població de 16 anys o més del territori del sistema tarifari integrat de la regió barcelonina (on viuen 4,8 milions de persones), exclosos els professionals del transport. S'ha basat en 10.106 entrevistes personals, i com és habitual ha estat supervisat per l'IERMB. Es pot consultar la documentació completa al web de l'ATM, tenint en compte que les dades corresponen a una situació de normalitat anterior a la crisi sanitària del 2020.