L'entrada en vigor de la integració tarifària a la primera corona metropolitana, el 15 de gener del 2001, va venir acompanyada de nous títols de transport integrat, entre altres la T-10. Aquest últim va acabar convertint-se en el títol més utilitzat de la xarxa de transport públic, en bona part a causa de la seva simplicitat i als clars avantatges, ja que permetia realitzar 10 viatges en un any en qualsevol dels operadors de l'àrea de Barcelona —metro, bus, ferrocarrils, tren, tramvia…—, amb transbordaments inclosos. A més, es podia compartir, en tractar-se d'un títol multipersonal.

Ara, 19 anys després, la T-10 es jubila havent ostentat durant un llarg període la posició de títol de referència. Segons les dades de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), el 55% dels viatges de l'àrea metropolitana de Barcelona es realitzaven en els darrers temps amb la T-10, tot i que a les xarxes de TMB el 2019 van ser el 45% al metro i el 38% als autobusos. El nou sistema de títols i tarifes que l'ATM ha posat en marxa aquest any sembla reservar aquest paper predominant a la nova targeta T-usual, que és el títol que ha experimentat un creixement més gran des de la seva creació i que es preveu que vagi a l'alça.

Els antecedents dels títols integrats

Entre les millores arribades al transport públic amb la democràcia cal incloure la incorporació de les targetes multiviatge i els abonaments com a títols massivament utilitzats pels usuaris i potenciadors de l'ús del metro i del bus, ja que eren més econòmics que els bitllets senzills i permetien avançar cap a una integració tarifària cada vegada més reivindicada.

La primera sèrie de targetes multiviatge  amb la possibilitat de fer combinacions, el que després es va convertir en la T-10, va aparèixer per primera vegada el 1980 a Barcelona. Va ser la primera gran revolució en la manera d'entendre el transport públic i l'avantsala dels bitllets integrats. Així, es van crear diferents targetes en funció de la seva utilització, com la T-1, que era un abonament de 10 viatges vàlid per a busos, metro i ferrocarrils, la T-2, que combinava metro i ferrocarrils, i la T-3, una targeta per a aquells que només utilitzaven autobús i metro. També es va posar a la venda la T-4, amb els mateixos usos, però que tenia una tarifa especial per als jubilats. 

Ràpidament, aquestes targetes es van convertir en els títols més utilitzats pels barcelonins. Eren senzilles d'entendre (10 viatges que caducaven al cap d'un any) i fàcils d'utilitzar. També el 1988 es van començar a vendre abonaments per a 1, 3 i 5 dies, títols que l’1 de gener del 1993 van passar a ser les targetes T-dia, T-3 dies i T-5 dies, respectivament.

Del 1987 al 1992 es va posar a la venda un abonament de TMB que permetia realitzar un nombre il·limitat de viatges en autobús o metro durant tot un mes. Originàriament, aquest títol constava d’un carnet amb la foto del beneficiari i un full on s'enganxaven uns petits cupons, un per cada mes de l'any. L'abonament es mostrava al conductor i el passatger passava sense necessitat de cancel·lar.

Va ser el precedent de la T-mes i la T-dia, títols que van veure la llum després dels Jocs Olímpics del 1992 com a resultat també de la bona nota que tant el metro com el bus havien obtingut al llarg dels 16 dies que va durar l'esdeveniment. Certament, l'aposta que es va fer va resultar exitosa i va servir per donar un impuls a la reclamació social d'una integració tarifària dels transports col·lectius de Barcelona. Amb la T-mes i la T-dia un mateix viatger podia desplaçar-se en diferents transports públics dins d'una mateixa zona i pagant una sola tarifa.

L'arribada de la integració tarifària

I, finalment, va arribar l'anhelada integració. El 20 de desembre del 2000 es posa a la venda la primera T-mes integrada d'una zona, vàlida per ser utilitzada en el mes de gener del 2001, i que ja recollia el desplaçament per les poblacions de la primera zona o corona en totes les línies de bus, metro i tren.

Una mica més tard, el 15 de gener del 2001, neix la T-10, una nova targeta que permetia realitzar 10 viatges en 4 mitjans de transport públic diferents amb un temps màxim entre la primera i la darrera cancel·lació, concretament 1 hora i 15 minuts. Curiosament, la creació de la T-10 va suposar la desaparició de la T-1, com ara l'aparició d'altres títols integrats ha suposat el seu final.

Imatge