1. Per a què serveixen unes portes d'andana automàtiques? En els metros, el tancament de les andanes estableix una barrera física de seguretat entre els passatgers i els trens en circulació, per evitar caigudes accidentals i intrusions. Han de ser automàtiques perquè s'obrin de manera sincronitzada amb les portes dels trens; si no ho fossin, parlaríem de mampares o altres tipus de separació d'accionament manual.

2. Quina diferència hi ha entre les portes verticals i les que ja tenim a les línies 9, 10 i 11? Podrien fer la mateixa funció amb més versatilitat i lleugeresa. En les portes verticals els espais de pas són molt més amples, superiors als 7 metres, i, per tant, no cal que els trens facin aturades d'alta precisió, ni que tots tinguin la mateixa distribució de portes. S'adapten a una gran varietat de línies, fins i tot les que combinen trens de sèries diferents, com passa en algunes del metro de Barcelona; s'instal·len més ràpidament, cosa que redueix els requisits de reforç estructural i les afectacions al passatge durant la instal·lació, i tenen un cost de manteniment inferior, perquè contenen menys elements mecànics.

3. Quines mesures tenen les portes per impedir accidents? Estan equipades amb tres sistemes de sensors que eviten que puguin impactar en les persones que hi hagi en la zona d'influència. El marc de les portes està equipat amb quatre sensors làser que defineixen extrem a extrem, en la llum de les portes, un barrera òptica invisible que permet detectar la presència de persones en la zona d'interferència amb el moviment. En cas que es produeixi la detecció, el sistema de control evita que s'iniciï el moviment de tancament o, si ja està en curs, l'aturen i en forcen l'obertura.

4. El segon? Cada mòdul està equipat amb una parella de sensors làser 3D que detecten la presència de persones en tot el volum definit entre les portes d'andana i el tren (el voral de l'andana). L'objectiu principal d'aquest element és evitar que les portes es tanquin i el tren reprengui la marxa en el cas que hi hagi una persona que s'hagi quedat en la zona d'intercanvi entre el tren i l'andana. De manera similar al cas anterior, aquests sensors també eviten que es tanqui la porta i, en cas que ja s'estigui tancant, reverteixen l'acció i en forcen l’obertura.

Imatge

5. I el tercer? Els elements mòbils de les portes estan equipats en la seva part inferior amb una banda sensible que, de nou, en cas de detectar algun element, per exemple qualsevol obstacle al moviment de tancament, en forcen l'obertura. Aquesta banda sensible està implementada mitjançant una barrera òptica revestida per un material esponjós. En cas d'un improbable impacte, la transferència d'energia es minimitza, ja que és la requerida per a la flexió del material esponjós, que acaba tallant la barrera òptica interna.

6. Com se sap que les portes estan a punt de moure’s? Hi ha un sistema d'informació al passatge que, abans de l'inici del moviment de tancament, emet missatges acústics i visuals d'avís. D'aquesta manera els passatgers estan informats prèviament de qualsevol moviment de les portes.

7. Què passaria si tot i així algú cometés una imprudència? En el supòsit que una persona vulgui entrar o sortir del tren sense fer cas dels avisos acústics i lluminosos del tancament, i en el moment que la fulla de la porta ja estigui en moviment, de nou els sensors detectarien la persona i forçarien l'obertura. Si malgrat tot la porta acabés impactant en la persona, ho faria per l'extrem inferior, equipat amb el sensor de contacte, que de nou en forçaria l'obertura.

8. Fa la impressió que són pesants i que en cas d'impacte poden fer mal. Les portes disposen d'un sistema de contrapesos redundant, la qual cosa resulta en una massa equivalent de 15 kg, fet que incideix de forma determinant en una reducció de l'energia requerida per moure-les. A més, el motor que les mou actua en un cargol sense fi. El pla inclinat (angle molt petit) implícit en l'esmentat cargol redueix també la velocitat de moviment. El motor disposa d'un sistema d'embragatge que fins i tot frenaria el moviment de caiguda de la porta. En resum, per aturar el moviment de la porta no caldria fer gaire força.

9. Què passaria si fallessin tots els dispositius? Com qualsevol altre subsistema ferroviari, en el disseny s'han tingut en compte principis fail safe (seguretat en fallades), de manera que davant de la fallada de qualsevol dels sensors, la unitat de control o de qualsevol element que intervingui en una funció de seguretat, el sistema es posaria en l'estat més segur, raó per la qual no realitzaria, en aquestes situacions degradades de les funcions de seguretat, cap moviment autònomament.

10. Tot i així, és segur fer proves amb passatgers? De forma similar a qualsevol altre subsistema ferroviari, tota la solució està en fase de certificació de seguretat, mitjançant una empresa d'auditoria independent al procés de disseny. Mai començaran les proves amb passatge a la línia 11 fins que no tinguem l'aprovació del certificador i s'hagin superat totes les proves de seguretat efectuades per Metro.