Els tramvies van començar a circular per Barcelona el 1872, primer amb tracció animal i després amb tracció de vapor, però la primera línia de tramvia electrificada no s'inauguraria fins al 26 de gener del 1899. Va ser la línia de Circumval·lació, i només parcialment, en la via interior de la línia (Paral·lel–plaça de Catalunya–Arc de Triomf), perquè no hi havia encara prou material ni personal reciclat per fer-la funcionar en la seva totalitat.

No obstant això, la primera proposta de tramvia elèctric per a la Ciutat Comtal presentada a l'Ajuntament de Barcelona data de molts anys abans, concretament del 1883, i havia estat per implementar-se en aquesta mateixa línia, anomenada Tramvia de Doble Circumval·lació. Es té constància d’altres iniciatives, algunes de les quals promogudes arran de l’organització de l'Exposició Universal del 1888, però cap es va acabar concretant.

Els tècnics estaven convençuts dels avantatges i beneficis dels nous tramvies elèctrics, que aquests eren més ràpids, nets, confortables i resultaven més econòmics que els antics sistemes de tracció, però el conflicte d'interessos existent entre les concessionàries de les línies de tramvies que donaven servei a la ciutat retardava la seva implantació.

Uns inicis difícils i plens de conflictes

L'arribada del tramvia elèctric va patir moltes pegues i entrebancs. De fet, la companyia Barcelona Tramways, impulsora de l'electrificació dels tramvies, va presentar l'any 1895 un projecte per electrificar les línies de Gràcia, Barceloneta, Poblenou i Circumval·lació, després que el Parlament espanyol promulgués una llei autoritzant el canvi de tracció dels tramvies, però es va trobar que les autoritats volien aprofitar l'ocasió per recuperar la concessió de totes les línies de tracció animal que volguessin fer el canvi.

El tramvia de tracció elèctrica també topava amb les companyies de l'aigua i telefòniques, les quals al·legaven l'afectació estètica de la col·locació de pals i fils elèctrics pels carrers, així com possibles efectes negatius d'aquestes infraestructures en les seves instal·lacions. Aquests darrers inconvenients es podien evitar, en opinió de l'Associació d'Enginyers, optant per un sistema de carril subterrani, molt més car d'implantar i mantenir que el sistema de tròlei o de fil elèctric aeri.

D'altra banda, com passava amb molts invents i novetats, la sàtira popular recollida en forma d’acudits i comentaris per alguns diaris de l'època va tenir com a protagonista el nou tramvia elèctric, “més ràpid i diabòlic” i, per tant, amb més probabilitats de patir i de provocar accidents. La por a un rebuig ciutadà va anar endarrerint la inauguració d’aquesta primera línia, mentre que la companyia treballava per reduir al màxim les espurnes que saltaven del tròlei i que atemorien la gent i organitzava visites amb periodistes i polítics a les ciutats on ja circulaven tramvies elèctrics per tal que coneguessin els avantatges del nou sistema de tracció.

Bitllets gratuïts com a ganxo

Mentrestant, totes aquestes circumstàncies contràries eren aprofitades per les empreses de ripperts (òmnibus lleugers tirats per dos cavalls o mules que també circulaven pels rails dels tramvies) per promocionar-se, així que com a resposta la Barcelona Tramways va decretar finalment que els bitllets fossin gratuïts durant els primers dies de circulació dels tramvies elèctrics per tal d'atraure els ciutadans. La mesura va resultar exitosa i, un cop salvades les reticències, l'electrificació es va estendre a les altres línies que havia sol·licitat inicialment la companyia i, vist l'augment de la velocitat comercial i la millora de la fiabilitat i l'autonomia que aportava el tramvia elèctric, augmentà considerablement el nombre de projectes de noves línies.

Com a dada curiosa, cal destacar que l'energia necessària per proveir el servei del nou tramvia provenia de la gran central elèctrica instal·lada al final del Paral·lel, la qual estava dotada de tres màquines de vapor de 750 cavalls, dues més de 150 cavalls i una enorme xemeneia de 70 metres d'alçada.

La reconversió elèctrica de la xarxa de tramvies, que es donarà per completada l'any 1907, la farà créixer i convertir-se en el principal sistema de transport públic de Barcelona durant una bona part del segle XX.

Imatge