Avui dia, quan una ciutat estrena un servei de metro, és freqüent que molts dels seus habitants ja hagin viatjat en un suburbà d’un altre municipi o país. Salvant les diferències entre uns i altres sistemes, els futurs passatgers saben, si fa no fa, què es trobaran una vegada arribin a l’estació. En l’època en què es va inaugurar el metro de Lisboa (el primer de Portugal), a finals de la dècada dels 50, no eren tan habituals els viatges a ciutats amb més tradició en aquest transport. Així que, per a molts lisboetes, el metro era un gran desconegut.

Us recomanem l’article de Mark Byrnes a Citylab sobre el curtmetratge que la ciutat va difondre per preparar els usuaris. Es va escollir el periodista de ràdio i televisió Artur Agostinho per protagonitzar una peça on aclaria els dubtes d’una jove parella: des de com s'havien de comprar i validar els bitllets, a com es consultava el mapa del metro. Segur que us cridaran l’atenció detalls com la presència de cabines telefòniques dins les instal·lacions. Però és que érem al 1959. Gaudiu del vídeo.