Ha finalitzat l’extracció de mostres de la pintura antisoroll en les caixes i els bastidors dels trens de les sèries 2000, 3000 i 4000 de Metro
La Direcció de TMB ratifica la seva voluntat de tractar la problemàtica de l’amiant present a la xarxa de metro de manera responsable i diligent, i de continuar donant prioritat a la seguretat del personal i dels usuaris, amb actuacions preventives que donin la màxima garantia de tranquil·litat per al bon funcionament del servei de transport.
Així, la setmana passada es van executar els treballs d’encapsulat, mitjançant una substància adhesiva, de les planxes de fibrociment que revesteixen la coberta de la nau d’andanes de l’estació de metro de Verneda, a la línia 2, com a mesura temporal de reforç per garantir la impossibilitat de despreniment de fibres en el cas hipotètic d’una manipulació o ruptura de les planxes.
Com ja s’ha informat anteriorment, el 2019 aquests elements seran retirats definitivament dins del pla de desamiantació de les infraestructures de la xarxa de metro. Fins aleshores, es realitzaran inspeccions de la subjecció de la coberta i es faran les actuacions de manteniment preventiu necessàries.
D’altra banda, la Direcció ha comunicat als membres del Comitè de Seguretat i Salut i del Comitè d’Empresa de Metro els últims avenços en la detecció i tractament de materials amb contingut d’amiant pel que fa als trens en circulació a la xarxa.
En concret s’ha transmès que ha finalitzat l’extracció de mostres de pintura bituminosa dels trens de les sèries 3000 i 4000, els més antics de la flota, que circulen per les línies 3 i 1 respectivament. Fins ara s’han obtingut els resultats de 203 cotxes (dels 210 que integren les dues sèries), en 93 dels quals s’ha localitzat un component derivat de l’amiant, en una baixa proporció, en estat no friable (que no desprèn fibres) i ben conservat, raó per la qual no representa cap perill per a les persones usuàries ni per als empleats de l’operació.
També s’han acabat les anàlisis de la pintura antisoroll dels trens de la sèrie 2000, de la línia 3, amb resultats negatius. Amb anterioritat, els fabricants de les sèries 2100 i 500 ja havien confirmat documentalment que la pintura amb què es van revestir no conté amiant. Els constructors dels trens més moderns, sèries 5000, 6000 i 9000, han certificat que els van fabricar sota la normativa que prohibeix la utilització, producció i comercialització d’amiant.
Pel que fa als components elèctrics, en la revisió a què s’estan sotmetent els trens de les sèries 2000, 3000 i 4000 s’han identificat peces amb algun contingut d’amiant en les caixes dels convertidors elèctrics auxiliars, com ja es va informar el 6 de novembre passat, i en una placa aïllant situada a l’interior dels armaris d’interruptors tèrmics. Aquesta última peça és present també en els trens de la sèrie 2100, que formen part del material mòbil de la línia 4. Finalment, en els trens 4000 s’ha identificat contingut d’amiant en volanderes aïllants en els armaris de la central anunciadora d’estacions. En tots els casos es tracta de materials que no desprenen fibres i/o estan fora de l’abast dels usuaris i treballadors d’operació, però s’estan senyalitzant perquè no es manipulin en les actuacions de manteniment.
L’absència de risc per a les persones ha estat confirmada amb nous mesuraments ambientals en les cabines dels trens, que han donat resultats negatius.
Ja s’han fet reconeixements mèdics específics a 140 integrants de la plantilla de Metro per la seva potencial exposició a les fibres d’amiant, dels més de 600 previstos. La realització d’aquestes revisions i el seu estudi mèdic mitjançant una tomografia axial computeritzada d’alta resolució (TACAR), una tècnica de diagnòstic per la imatge més sensible que la radiografia de tòrax, permetrà diagnosticar lesions toràciques de forma precoç.
La TACAR permet descartar o detectar patologies relacionades amb l’amiant. D’entre les no malignes, les més habituals són les plaques pleurals, amb o sense calcificacions, que son engrossiments locals de la pleura. De fet, són la manifestació més comuna de l’exposició a l’amiant i entre el 3% i el 14% de treballadors exposats les poden tenir, tot i que també poden produir-se per altres causes.
Aquestes plaques pleurals són sempre asimptomàtiques, no tenen repercussió sobre la funció respiratòria i no incrementen el risc de patir càncer. També es podran detectar altres lesions asimptomàtiques com les fibrosis pericardíaques localitzades, l’embassament pleural benigne o l’atelèctasi rodona.
L’amiant també pot causar l’asbestosi pulmonar, malaltia respiratòria per afectació fibròtica del parènquima pulmonar, que provoca tos seca, dispnea (dificultat respiratòria) i, en funció del grau d’afectació, diferents nivells d’insuficiència respiratòria.
La TACAR també permet detectar mínims nòduls pulmonars, lesions rodones o ovalades que en la meitat dels casos corresponen a lesions benignes causades per infeccions o bé restes cicatricials, però que també poden ser malignes. Per tant, es la tècnica de diagnòstic per la imatge recomanada per la detecció inicial de neoplàsies relacionades amb l’amiant com són el mesotelioma (pleural, pericàrdic o peritoneal).
Durant aquest procés de vigilància específica per l’exposició a l’amiant, és previsible que es detectin ocasionalment malalties respiratòries, cardiovasculars, tiroides, renals o d’altres no relacionades amb l’exposició a les fibres d’asbest.
Un cop finalitzat el procés, es notificaran els resultats al Departament de Salut de Generalitat. En cas de detectar patologies com asbestosi, fibrosi pleural difusa amb restricció respiratòria, fibrosi del pericardíac difusa amb insuficiència cardíaca, neoplàsia maligna de bronqui i pulmó, mesotelioma o càncer de laringe causades per l’amiant, es notificaran com a malaltia professional tal com preveu la llei.