Londres va inventar el metro el 1863, tot i que el concepte de ferrocarril urbà es va perfilar realment en el tombant dels segles XIX i XX. Va ser el 1900, amb l'obertura de la línia Central, que es va encunyar el sobrenom de the tube per denominar el que oficialment era el London Underground.

En part el nom descriu la forma tubular dels túnels, construïts amb una secció gairebé circular. Una altra característica que cridava l'atenció era el preu: dos penics per a qualsevol recorregut per la línia Central. D'aquí ve l'expressió "the twoopenny tube", simplificada més tard en the tube.

Amb els anys el sobrenom s'ha estès al conjunt de la xarxa i al capdavall s'ha fet universal. Fins i tot l'empresa operadora el fa servir amb naturalitat com a segona denominació i sovint figura en comunicacions publicitàries, perquè és d'ús general.