Un dels indicadors que es troben a les Dades bàsiques de TMB corresponents a l'any 2017 és la velocitat comercial de cadascuna de les línies de metro, com mostra el gràfic de més avall. La velocitat comercial es calcula relacionant la longitud de la línia i la durada del trajecte entre els dos extrems, inclòs el temps que els trens passen aturats a les estacions.

Al metro de Barcelona les línies convencionals (de la 1 a la 5) tenen velocitats comercials força semblants: oscil·len entre els 26,5 i els 28,4 quilòmetres per hora (km/h). Això s'explica perquè les prestacions dels trens i la distància entre estacions són força homogènies (la més llarga és entre Maragall i Llucmajor, a la línia 4: 1.670 metres).

De fet, la variable que més influeix en la velocitat comercial en un metro és la interestació, o dit d'una altra manera, la quantitat de cicles de frenada, aturada i acceleració que han de fer els trens en cada viatge. Com més estacions, més baixa serà la velocitat mitjana.

En part per això les línies automàtiques (L9 Nord, L9 Sud i L10) tenen les velocitats comercials més elevades: hi ha més distància entre estacions i els trens mantenen més temps la velocitat de creuer. De fet a la L9 Sud, la que registra la mitjana més alta, de 37,7 km/h, hi ha la interestació més llarga de la xarxa, entre Aeroport T1 i Aeroport T2, de 3.504 metres.

Un cas a banda és la línia 11: el seu traçat en via única, amb un únic creuament a Torre Baró / Vallbona, condiciona la circulació dels trens, igual que la distància entre estacions, que és molt curta entre Ciutat Meridiana i Can Cuiàs i entre Trinitat Nova i Casa de l’Aigua. Així i tot, els seus 24 km/h són un registre notable.

La rapidesa és l’atribut més apreciat pels usuaris del metro, un aspecte en què competeix amb avantatge amb el transport privat. Només a tall de mostra, la velocitat mitjana dels vehicles en superfície a la ciutat de Barcelona és de 21,8 km/h, segons l'última dada publicada per la Direcció de Serveis de Mobilitat, corresponent al 2016.

Imatge