Durant els primers mesos de l'any 1998 s'havia de portar a terme una prova pilot consistent en la connexió amb un vehicle microbús entre l'avinguda del Jordà i el barri de Sant Genís amb l'objectiu de testar els possibles beneficis dels serveis de recorreguts curts en zones que, per les seves especials característiques urbanístiques o orogràfiques, amb carrers estrets i sinuosos, eren de difícil accés.

L'experiència va resultar positiva i donaria peu a la creació de la línia 211, que cobria el recorregut entre Vallvidrera i el Tibidabo i comunicava aquests dos barris entre si i totes dues zones amb la resta de la ciutat a través del Funicular de Vallvidrera, un mitjà que s’acabava de remodelar completament per integrar-se a la xarxa de Metro del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

La línia 211 s'inaugurava el 12 de maig del 1998 i encetava així la posada en marxa de les línies de bus del barri de Barcelona, amb les quals es volia potenciar el transport públic de la ciutat. Línies de curt recorregut, servides per vehicles microbusos o minibusos, que es mouen en un àmbit petit, com és el d'un barri, i que tenen per objectiu connectar aquest amb la seva zona comercial, amb els seus serveis assistencials i amb la xarxa bàsica del transport.

Filles del programa SERT i amb funcionament per horari

La gènesi de la línia 211 i de la resta de línies del Bus del Barri que va posar en marxa TMB es va emmarcar dins de les mesures previstes al programa SERT (Síntesi d'Extensió i Renovació del Transport), elaborat per l'Ajuntament de Barcelona per als anys 1996 i 1997 i després ampliat per al període 1998-2001. Aquest programa pretenia millorar la xarxa de superfície, tot adaptant-la a les transformacions i canvis constants de la ciutat i de la seva àrea metropolitana per tal de facilitar els desplaçaments.

Concretament, la línia 211 posava fi a una situació d'aïllament de dos importants barris. A més, es convertia en la primera línia que funcionava per horari, és a dir que a les parades figurava l'horari de pas aproximat del vehicle per cadascuna d'elles.

De la prova pilot inicial entre l’avinguda Jordà i Sant Genís naixeria la següent línia del Bus del Barri, la 212, a la qual seguiria la línia 215 (la Bordeta), i després, els anys 1999 i 2000, altres  9 serveis d'aquestes característiques: la línia 213 (Joan XXIII), la 214 (Can Baró), la 216 (la Salut), la 217 (Guinardó), la 218 (les Planes), la 219 (la Teixonera), la 220 (Raval) i la 221 (Poble-sec), fins a conformar un total d'11 línies de Bus del Barri.

Disseny personalitzat

Els vehicles que donaven servei a aquestes línies inicialment eren microbusos i després s'hi van posar minibusos, idonis per les seves dimensions per circular per llocs on els autobusos estàndards no hi podien passar o tenien dificultats per maniobrar al tractar-se de zones de difícil accés i amb menys demanda que les línies regulars. Els cotxes, adaptats per a persones amb mobilitat reduïda mitjançant una plataforma elevadora, van incorporar una imatge amb un disseny personalitzat sobre els colors blanc i vermell corporatius que es va traslladar també als elements de senyalització de la línia existents a les parades.

A mitjans de la dècada del 2010 es va canviar la numeració de les línies, que de començar per 2 van passar a començar per 1, i es van crear les línies 122, 123, 124, 125, 126, 127, 128, 129, 130, 131 i 132. L'any 2012 es va eliminar el servei de diumenges i festius de totes les línies del Bus del Barri, amb excepció de la 111 i la 116, però aquest es va recuperar l'any 2016. Totes aquestes línies van tenir i tenen molt bona acceptació entre els ciutadans, i algunes figuren entre les més utilitzades de la xarxa de bus en proporció a la seva oferta.

Actualment, TMB disposa de fins a 26 línies de proximitat, com també s'anomenen els busos del barri.

Imatge