El disseny del mapa del metro de Londres, i en conseqüència de la majoria de metros del món que s'hi van inspirar, com el de Barcelona, és obra de Harry Beck. Beck va concebre una simplificació dels mapes que hi havia fins aleshores, difícils d'interpretar perquè seguien els traçats curvilinis que feien els combois amb les distàncies precises entre estacions i superposats a la ubicació geogràfica real.

Però a un usuari del metro el que més li interessa no és tant la distància real que hi ha entre parades sinó el nombre de parades que ha de fer per anar d'un lloc a un altre. Així, la distància entre les estacions en el mapa de Beck és la mateixa, les parades que tenen correspondència amb altres línies es representen amb un cercle una mica més gran i amb l'interior en blanc, i el traçat de les línies deixa de banda les trajectòries corbes per representar-les amb angles de 45 i 90 graus, tal com trobem a la majoria de mapes de metro d'avui en dia.

Henry Charles Beck, first pencil & ink Tube map sketch, 1931. And the 1933 1st edition. https://t.co/ES4E9L78lZ pic.twitter.com/A5JirXxIu2

— Tim Wallace (@wallacetim) 24 d’abril de 2016

Quan Beck va mostrar el seu croquis de mapa de metro va ser rebutjat en un principi per massa revolucionari, tal com s'explica a l'extens article de la revista acadèmica dedicada a l'estudi dels mitjans de comunicació, la cultura i la poètica Amodern, citat per l'editor gràfic del The New York Times, Tim Wallace. 

Els primers mapes del metro de Londres, recorda l'article de l'Evening Standard, estaven fets a mà i seguien la geografia real de les línies del metro. A més, aquestes rutes eren propietat de diferents companyies de ferrocarril. La conseqüència és que quan dissenyaven els seus plànols, emfasitzaven els trajectes propis del suburbà.

Aquests mapes són els que trobem a l'article sobre la història del metro de Londres, que va començar a operar el 1868, a través dels seus plànols, amb el punt d'inflexió que va marcar els dissenys de Harry Beck, a principis dels anys 30.