Vues de Paris en autobús – 1928 dona nom a una pel·lícula d’uns cinc minuts en blanc i negre que ens permet copsar l'ambient de la capital francesa dels anys 30 des de dalt d'un bus.

Aquest és un viatge a una altra època, una d'aquelles pel·lícules que com més la veus, més detalls afloren. Una etapa en què els transports no estaven tan regulats com ho estan ara i en què tramvies, carruatges tirats per cavalls, bicicletes de repartiment, cotxes, furgonetes, camions, autobusos i vianants que creuen, compartien la mateixa via de llambordes sense una senyalització clara i especial. 

La música que acompanya les imatges és de l'obra simfònica An American in Paris, del compositor George Gershwin (que va estrenar la simfonia el mateix any del film Vues de Paris en autobus al Carnegie Hall de Nova York, el 1928). Aquesta música formaria part posteriorment de la banda sonora del musical guanyador de 6 Oscars Un americà a París, de Vincente Minnelli, amb Gene Kelly (un any abans d’estrenar Cantant sota la pluja) i Leslie Caron com a protagonistes.

Les vistes des de l'interior i l'exterior del bus s'alternen donant ritme a la cinta. Podem apreciar l'interior del bus i l'ambient, el vestuari dels passatgers de l'època amb barrets i gorres i l'operativa del bus: un revisor anuncia les parades i la represa del viatge tot estirant una corda que probablement feia sonar una campana.

Hi ha també escenes quotidianes i algunes de sorprenents, que poden passar desapercebudes amb la primera mirada del film i que resulten simpàtiques. Una d'elles és la protagonitzada per uns homes davant d'un urinari públic, que es produeix tot just després que el conductor del bus omple una galleda d'aigua que li servirà per refrigerar el vehicle que condueix...