Enguany hem estat celebrant el 90 aniversari de la inauguració del Transversal, la segona línia de metro que va circular a Barcelona. No obstant això, aquell mateix any la primera línia del Gran Metro, que havia posat en marxa dos anys abans, el 1924, el tram entre Catalunya i Lesseps, obria al públic un segon ramal entre Aragó i Jaume I, ampliació que va comportar també la posada en servei de dues estacions, l'esmentada de Jaume I i la d'Urquinaona.

Tots dos ramals es bifurcaven per sota d'Aragó, com si es tractés de dues línies. De fet, el ramal nou era conegut com a línia II i va utilitzar aquesta denominació durant molt temps. Finalment,  l'any 1973 aquest tram fins a Jaume I, i posteriorment fins a Correus, va passar a integrar-se a la llavors nova línia IV (avui línia 4), mentre que el ramal del Gran Metro que unia la plaça Lesseps i la Rambla seguiria considerat com a part de la línia III (avui línia 3).

Complicacions a la Via Laietana

La construcció d'aquest ramal o línia II formava part del projecte original del Gran Metro, si bé les obres es van endarrerir molt per la construcció de l'estació de Jaume I, ja que l'Ajuntament de Barcelona no permetia parar la circulació de Via Laietana i volia aprofitar els túnels que s'havien fet durant l'obertura d'aquesta avinguda, que va suposar l'enderroc d'una part de la ciutat medieval.

A l'hora de la veritat, els túnels van resultar petits i quan els van voler donar l'altura necessària es van produir grans filtracions d'aigua. Això va suposar moltes complicacions i retards en les obres. Per aquest motiu, el perllongament de la línia II fins a Correus, que estava previst també amb l'ampliació del 1926, no es va inaugurar fins al 20 de febrer del 1934, i amb una via única que després es desdoblaria a la dècada del 1940.

L'edicle de l'estació d'Urquinaona

De les dues noves estacions d'aquest ramal, la d'Urquinaona estava dotada amb un ascensor, Va ser la tercera estació amb aquest equipament després de les de Lesseps i Fontana. Els ascensors estaven protegits per edicles, que en el cas d'Urquinaona era de ferro i vidre, amb el sostre galvanitzat per impermeabilitzar-lo i  una gran quantitat d'elements de foneria i de forja, ja que només el basament de l'edifici era fet de pedra.

L'ascensor, que compartia l'edicle  amb  el despatx de bitllets i les escales fixes, era maniobrat per un empleat de la companyia i era de pagament. Si es volia utilitzar s'havia de pagar l'import a l'adquirir el bitllet a la taquilla. Curiosament, una opció que es donava en comprar un abonament era la possibilitat de fer-lo servir gratuïtament, encara que sense poder reclamar en cas de d'avaria.

Amb el pas del temps, l'edicle va anar perdent els elements decoratius de forja i altres parts com la visera, de manera que quan es va enderrocar l'any 1972 havia perdut totalment el seu encant original. La seva eliminació va suposar també la de l'ascensor. Avui, Urquinaona L4 és de les poques estacions que resten a la xarxa de metro de Barcelona que no estan equipades amb ascensor, si bé està projectat.

Jaume I i el seu aparell ozonitzador

Com hem comentat, per construir aquesta estació es van aprofitar els túnels subterranis que s'havien fet l'any 1913 amb motiu de l'obertura de la Via Laietana, quan encara no s'havia projectat el traçat del metro en aquesta zona. Jaume I no disposava d'ascensor, però sí d'una peça curiosa, un aparell ozonitzador que estava ubicat a l'andana i que era capaç de purificar 6.000 metres cúbics d'aire per hora.

Actualment, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha impulsat la millora de l'accessibilitat de l'estació, amb la licitació de les obres per un import de 4,2 milions d'euros. Els treballs, que comportaran l'adaptació de la infraestructura a persones amb mobilitat reduïda, començaran el primer trimestre del 2017 i tindran un termini d'execució de dos anys.

Les obres consistiran en la instal·lació de dos ascensors al carrer, un per a cada vestíbul, i inclouen també la remodelació d'aquests. Al vestíbul de la plaça de l'Àngel es crearà una nova sala de control i al del carrer de l'Argenteria s'executarà un nou tram d'escales fixes per connectar el carrer i el vestíbul, que substituirà el tram d'escales actual. En tots dos vestíbuls es renovaran les màquines validadores. Finalment, es recreixeran les andanes per eliminar el desnivell existent amb els trens.

Imatge