L'aposta de TMB per vehicles 100% accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i l'adaptació de tota la flota segons la llei d'accessibilitat vigent s'havia anat fent realitat amb la progressiva renovació dels autobusos i va culminar amb la incorporació l'any 2007 de 25 unitats del Bus del Barri, minibusos que circulen per vies no aptes per als autobusos de mides estàndard. Aquestes unitats estaven fetes especialment per a TMB i incorporaven una plataforma elevadora, amb la finalitat de permetre l'accés a persones amb problemes de mobilitat.

El repte per una mobilitat accessible de TMB venia de temps enrere i es plantejava conjuntament amb altres iniciatives, amb la finalitat d'apropar els serveis, tant de bus com de metro, als col·lectius amb algun tipus de discapacitat. Una fita que, a més, tenia la voluntat d'anar més enllà del que marcava la legislació a l'hora de millorar les condicions d'accessibilitat. D'aquell mateix any 2007 és també l'edició de la primera Guia de Bus en Braille, així com els treballs realitzats amb diverses organitzacions representants de discapacitats, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i el Grup de Treball per a la Millora de l'Accessibilitat (GTMA) de l'Ajuntament de Barcelona, que servien per gestionar moltes de les demandes sorgides des de diferents àmbits per millorar l'accessibilitat dels transports públics.

Els Jocs Olímpics, una oportunitat per a l'accessibilitat

L'origen d'aquesta flota de bus adaptada cal buscar-lo en la celebració el 1992 de l'esdeveniment olímpic a Barcelona, aviat farà 25 anys, una ocasió que va servir per introduir millores en els serveis de transport públic, com ara la compra dels primers 20 autobusos de plataforma baixa amb accés per a cadira de rodes, que es van estrenar durant els Jocs Paralímpics.

El nou model d'autobusos tenia com a principal característica diferencial una fàcil accessibilitat, fet que el feia especialment adequat per a usuaris amb problemes de mobilitat. En aquest sentit, incorporava nous elements, com ara un mecanisme anomenat kneeling (efecte d'agenollar, pel qual es podia abaixar el vehicle fins a una distància del terra de 21,4 centímetres, només a 8 centímetres de la vorera), un interior del vehicle sense esglaons i una petita rampa que s’obria a voluntat del conductor per permetre l'accés al vehicle de persones amb cadira de rodes.

A partir d'aquell moment, TMB va intercedir amb els fabricants perquè s'incorporessin en els vehicles nous elements i adaptacions per millorar l'accessibilitat i va començar a realitzar l'adaptació de les parades, un altre component fonamental de l'accessibilitat de la xarxa d'autobusos. Actualment, tant als autobusos com al metro, se segueix treballant en la millora de tots els elements que permeten una accessibilitat universal més fàcil i còmoda dels vehicles i equipaments.

Imatge