L'elegant integració de la troballa de les restes arqueològiques d'una alberca —una bassa de grans dimensions— d'una residència musulmana del segle XIII amb l'estació d'Alcázar Genil del metro lleuger de Granada va guanyar aquest estiu a Barcelona un dels Premis FAD d'Arquitectura, tal com explica el diari digital El Independiente de Granada.

El Palauet Alcázar Genil tenia una bassa que es construïa per regar o per recollir les aigües de les séquies o de les precipitacions per distribuir-la quan faltava l'aigua. Són conegudes les que es destinaven com a ornament i recés de pau als patis de les cases d'Al-Andalus.

Però l’alberca del palauet Alcázar Genil tenia unes dimensions enormes. Segons Informes de la Construcción del CSIC, feia  128 x 27 metres. Aquesta veritable piscina no es va construir per emmagatzemar aigua per quan vinguessin estacions seques i així proveir camps i poble de la necessària aigua. El motiu va ser molt més banal: es va construir per a l'oci i divertiment de reis, concretament dels reis almohades (la dinastia berber que va envair el sud de la península Ibèrica durant més d'un segle a partir del 1149).

La gran bassa de l'Alcázar Genil va albergar una naumàquia, un espai destinat a recrear batalles navals a escala quasi real, tal com recull el web de Metropolitano de Granada. Juntament amb el palauet, el conjunt també és conegut com els Jardins de la Reina. Al segle XV va pertànyer a la reina Aixa, la mare del darrer rei natzarí, Boabdil.  

Al fer les obres del tram subterrani del metro de Granada van trobar la part central de la gran bassa de la residència musulmana. L'arquitecte, Antonio Jiménez Torrecillas, que va morir el 2015, va integrar les restes arqueològiques modificant el projecte original de l'estació. La solució tècnica recuperava i posava en relleu les restes, fent-les visitables i integrant materials, llum, tecnologia i elements estructurals del metro en el monument històric. Aquest 25 d'octubre, l'Associació d'Estudiants i Joves Arquitectes (ASEJA) hi fa una visita guiada.

Poc imaginaven els reis almohades que el seu albercón, solcat pels vaixells de guerra en la seva superfície, seria en un futur solcat i visitat en el seu interior per milers d'usuaris d'un transport públic que contribuiria a descongestionar la ciutat i millorar la qualitat d'un aire deteriorat per l'activitat humana.