A l'oficina d’objectes perduts més gran d'Europa hi arriben cada dia 1.200 nous articles.  Segons hem llegit a The Guardian, dels 332.077 objectes provinents de centenars d'estacions de metro o dels autobusos de Londres, 34.322 són telèfons mòbils.

Segons el tipus d'article extraviat, els propietaris no l'arriben a reclamar.  Per exemple, de les gairebé 13.000 claus lliurades a l'oficina d'objectes perduts l'any passat, poc més de 1.400 van ser retornades als seus propietaris. Però encara es reclamen menys els paraigües. Dels 10.000 que hi ha, només un 2% van ser retornats als seus amos. Aquesta dada varia si parlem de mòbils: el 42,4% dels 34.322 mòbils van ser recuperats pels seus propietaris, però això vol dir que més de la meitat encara són a l'oficina d'objectes perduts.

Més estrany és perdre al transport públic un televisor de 40 polzades o una reproducció d'un goril·la salvatge, adoptat per la seixantena de funcionaris de l'oficina, que l'anomenen Eddie.

Segons la llei britànica de transport, qualsevol article no reclamat després de tres mesos es converteix en propietat de Transport for London (TfL) i la companyia en pot disposar de la forma que consideri oportuna.

I què fa l'ens públic amb tot aquest material? Articles del tipus aparells elèctrics o instruments musicals es venen en una subhasta. Però la majoria dels objectes es donen a entitats benèfiques. Les joguines, per exemple, van a nens desafavorits.

Si vols saber més coses dels objectes perduts a TfL, ho tens a un clic en el reportatge de The Guardian.