L'Associació d'Autoritats Metropolitanes del Transport (EMTA en la sigla anglesa) elabora cada any un estudi comparatiu amb dades de mobilitat aportades per les entitats membres (24 en l'última edició, la del 2016). S'hi poden trobar indicadors demogràfics, de l'oferta i la demanda de transport públic, del repartiment modal dels desplaçaments, de les tarifes i els costos de cada sistema metropolità de transport.

Un detall útil és que el Baròmetre EMTA, que fa deu anys que es publica, aporta en gairebé tots els casos tant les dades de l'àrea de transport (l'àmbit de l'ATM, en el cas de Barcelona) com les de la ciutat central, que solen tenir característiques i comportaments diferenciats.

En les comparacions, sempre sobre dades referides al 2014, Barcelona apareix com una metròpoli densa (7.929 habitants per quilòmetre quadrat urbanitzat, només superada per Londres), amb una elevada proporció de mobilitat sostenible i en transport públic a la ciutat central (85%), no tan aclaparadora al conjunt de la regió (66%), unes xarxes de transport públic força desenvolupades, una demanda creixent però encara inferior a la mitjana (182 viatges anuals per habitant), unes tarifes per als usuaris habituals per sota de la mitjana i una riquesa per càpita també per sota de la mitjana.

La part del cost del sistema de transport que cobereixen els usuaris amb les tarifes sí que se situa en la mitjana: 47%.

El document de resum es pot descarregar del web de l'EMTA, en anglès.