L’any 1941 van aparèixer als carrers de Barcelona els primers troleibusos, també anomenats filobusos perquè l’energia elèctrica motora els arribava a través d’un cable o fil. La inauguració de la línia FC, del Paral·lel a Sant Andreu, els va servir d’estrena.

Havia acabat la Guerra Civil i calia reposar la malmesa flota d’autobusos i de tramvies de la ciutat per garantir els desplaçaments de la població. La manca de combustible i de recursos va propiciar l’aparició de troleibusos moguts per energia elèctrica, que prenien d’un cablejat exterior mitjançant dues perxes o tròleis situats al sostre del cotxe.

Meitat tramvia, meitat autobús, els troleibusos no estaven sotmesos a l’esclavatge de les vies i tenien les comoditats dels pneumàtics. En moltes ciutats del món ja havien aparegut als anys 30 com a substituts del tramvia, però a Barcelona no arribarien fins més tard, i ho van fer com una manera d’aprofitar els autobusos que no podien circular per falta de combustible, motors i oli.

D’aquesta operació de transformació se’n va encarregar l’empresa Maquitrans, que va posar tròleis i motors elèctrics als autobusos de dos pisos que es van poder recuperar de l’antiga CGA (Companyia General d’Autobusos), i que van ser batejats com a tipus A i numerats del 501 al 538. A més, va construir també 40 troleibusos nous d’una sola planta, coneguts com a tipus B i numerats del 550 al 589.

Gilda apareix en escena

Els troleibusos nous tipus B eren de dimensions relativament reduïdes, disposaven de dues portes d’accionament pneumàtic i el volant estava instal·lat a la part esquerra del vehicle (els de tipus A el portaven al centre). Van circular per Barcelona fins al 1966 i al llarg de la seva vida van ser objecte de diverses modificacions i es van pintar amb colors diferents: amb el clàssic vermell i marfil, amb verd i blanc i amb dues tonalitats de blaus.

Com a dades curioses cal esmentar que aquests cotxes no van disposar d’intermitents ni de llums de frenada fins als anys 60 i que eren coneguts popularment com a gildes, perquè la seva aparició va coincidir amb l’estrena de la famosa pel·lícula de Rita Hayworth. No obstant, hi ha qui diu que els passatgers d’aquella època van establir comparances entre el personatge de Gilda i el troleibús a causa dels sotracs i moviments, especialment a les corbes, provocats per la precarietat de la suspensió i del seu sistema d’acceleració i frenada.

Imatge