Amb la vista posada en l'esdeveniment olímpic del 1992, TMB havia iniciat a finals dels anys 80 i principis dels 90 una política de modernització i rejoveniment de les seves xarxes de transport públic, especialment amb la progressiva adquisició de nou material mòbil, tant de metro com de bus, que incorporés millors prestacions de servei i estigués adaptat a les darreres exigències de qualitat, també en aspectes com la comoditat i el confort dels trajectes. Així, per exemple, es va incorporar l'aire condicionat i, en el cas dels autobusos, accessos més còmodes per als usuaris, que finalment van desembocar en l'encàrrec de cotxes de pis baix amb rampes per a les persones amb problemes de mobilitat.  

Aquesta voluntat de modernització també es volia traslladar a la imatge dels autobusos i la Fundació BCD (Barcelona Centre de Disseny) va rebre l'encàrrec d'elaborar un estudi per trobar un nou disseny dels vehicles capaç de reflectir no només una imatge més moderna sinó també que estigués en línia amb la Barcelonitat que es pretenia remarcar en aquest servei.

Una proposta rupturista amb aires de continuïtat

La proposta final presentada per al color corporatiu dels autobusos de TMB feia una aposta rupturista, però mantenia a la vegada una certa continuïtat. El color blanc s'utilitzava com a color de base que abastava la major part de la superfície del vehicle, mentre que es mantenia el color vermell com a identificador del servei al frontal, part posterior i franges laterals. El vermell era un color que ja lluïa anteriorment la flota, tot i que en la nova proposta s'incorporava en una tonalitat distinta i més temperada. Finalment, també s'incloïa el negre, que emmarcava la sèrie de finestres dels cotxes.

L'estudi també se centrava en l'interior dels autobusos, amb una redistribució dels seients i un nou color interior basat en tonalitats grises.

Juntament amb la determinació dels nous colors i la seva ubicació es van establir algunes mesures de caràcter comunicatiu. Així, tot i que es mantenien les condicions i senyals del codi existent, se'n va redistribuir la ubicació, es va implantar el símbol de TMB promovent que fos visible en la part frontal i posterior del vehicle, i es va jerarquitzar la senyalització exterior del bus.

Amb algunes petites modificacions, el nou disseny corporatiu dels autobusos ha perdurat al llarg d'aquests 30 anys, i avui és una imatge molt reconeguda i molt identificada amb els carrers de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Els autobusos van anant incorporant la nova imatge de manera progressiva abans de la presentació oficial, que es va realitzar el 4 de novembre de 1987 aprofitant la posada en servei d'un nou tipus de microbusos incorporats com a part del pla de renovació de la flota de TMB. L'acte va tenir lloc a Cornellà i va ser presidit per Mercè Sala i per José Montilla, en aquell temps presidenta de la companyia i alcalde d'aquesta localitat, respectivament.

Imatge