Durant molt de temps, la irrupció dels autobusos a Barcelona va trobar una forta oposició en les empreses tramviàries, especialment per part de la companyia més important, Tramvies de Barcelona (TB), que contemplaven la seva implantació com una amenaça als seus interessos.

Curiosament va ser la ciutat comtal la primera de l'estat espanyol a veure circular els autobusos, l'any 1906, de la mà de La Catalana, l'empresa explotadora de ripperts de Barcelona, que, veient com els tramvies s'electrificaven i que els seus òmnibus arrossegats per cavalls tenien els dies comptats, va decidir substituir-los pels primers autobusos.

Els esforços de La Catalana per implantar l'autobús es van veure boicotejats una vegada i una altra, i finalment l'empresa va fer fallida. Això va desplaçar els autobusos durant uns anys, però finalment aquests van començar a donar un servei interurbà a les poblacions del voltant de Barcelona i l'any 1918 l'ajuntament de la ciutat va aprovar unes noves bases per a la concessió de noves línies de bus. Llavors els tramvies anaven col·lapsats i no donaven a l'abast, les autoritats van pensar en un servei substitutori i es van recordar dels autobusos. Tramvies de Barcelona, de la mà del seu propietari, el marquès de Foronda, va seguir inicialment la seva lluita opositora, fins que finalment es va adonar que la irrupció d'aquest servei d'autobusos era imparable.

Catorze anys després, irromp la CGA

En aquest context, i amb la finalitat d'explotar 4 línies de servei en monopoli, es va crear la CGA el 22 de març de 1922, 14 anys després d'haver-se clausurat els autobusos de La Catalana. El seus fundadors, Alfred Arruga, empresari automobilístic, i Lluís Puig de la Bellacasa, membre i diputat de la Lliga Regionalista i tinent d'alcalde, inicialment van importar els vehicles que necessitaven d'Anglaterra, motiu pel qual aquests circularien pintats de color vermell fent contrast amb el groc fosc dels tramvies.

El primer servei que van posar en funcionament el 14 d'octubre de 1922 va ser una línia de circumval·lació, que passava per l'Estació de França i la Via Laietana i estava vetada a la circulació de tramvies. L'any següent posarien en marxa les altres 3 línies, que connectaven amb zones obreres de Barcelona molt poblades i amb necessitat de transport públic.
Mentrestant, TB havia sol·licitat i aconseguit també algunes concessions per operar amb autobusos. Mariano de Foronda, amo i senyor dels tramvies, havia canviat d'estratègia i s'havia passat al modern negoci de la competència que tan bé havia estat rebut pels barcelonins. Fruit d'aquesta decisió, en menys de dos anys compraria la majoria de les accions de la CGA i passaria a tenir-ne el control.

El fet de compartir propietari fa que TB cedeixi els seus vehicles a la CGA, així com l'explotació dels seus serveis, en un pacte en virtut del qual les línies de bus no incidirien en els trajectes de les línies de tramvies. A partir d'aquest moment, tot i l'existència d'altres empreses d'autobusos que donaven servei als barris més allunyats i a les poblacions perifèriques de Barcelona, comença la gran expansió de la CGA, que concentra l'explotació de la majoria de les línies cèntriques de la ciutat. Només les obres del metro suposen un obstacle per a la companyia, ja que contínuament l'obliguen a realitzar canvis en els seus recorreguts.

L'Exposició del 29 impulsa el transport

L'Exposició Internacional de 1929 va ajudar també a l'impuls dels transports públics de la ciutat. Es modernitzen els tramvies, es construeix el metro i els autobusos es consoliden, especialment els de la CGA, que aprofiten per introduir millores tècniques i de seguretat. Durant la fira, la companyia posarà en marxa nous serveis per connectar els diferents espais de la muntanya de Montjuïc amb la plaça d'Espanya i unes línies per visitar els llocs més emblemàtics de Barcelona com a reclam turístic.

TB cada vegada es més propietària de la CGA i durant els anys 30 passa a gestionar-la directament, fins que esclata la Guerra Civil i es paralitzen tots els serveis. L'empresa és incautada per un comitè d'obrers i es desvincula dels tramvies.

Més endavant es crearia una nova companyia denominada Autobusos de Barcelona, amb els actius de la CGA, fins que va cessar l'activitat completament amb motiu dels esdeveniments de la guerra. Finalitzada la conflagració, la CGA no torna a l'activitat, i el desembre de 1940, per acord d'una junta general extraordinària, es decideix la seva dissolució i que el material i instal·lacions passin directament a TB. Tot i això, la liquidació definitiva i total de la companyia no es produeix fins 23 anys més tard, el 10 de desembre del 1963.

Imatge