El 12 de desembre, un dia més tard del previst, París va culminar la 21a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic a París (COP21 / CMP11) amb un acord històric per combatre el canvi climàtic i impulsar "mesures i inversions per a un futur baix en emissions de carboni, resilient i sostenible". L'acord serà traslladat ara a l'ONU perquè obtingui la firma de tots els participants abans de l'entrada en vigor el 2020.

>Per primera vegada tots els estats han assumit que l'escalfament global és un problema greu que no es pot obviar ni ajornar. L'objectiu principal de l'acord universal és mantenir l'augment de la temperatura en aquest segle molt per sota dels 2 graus centígrads, i impulsar els esforços per limitar l'augment de la temperatura fins i tot més, per sota d'1,5 graus centígrads respecte dels nivells preindustrials.

Per aconseguir aquests objectius ambiciosos i importants, es posaran en marxa fluxos financers apropiats per fer possible una acció reforçada per part dels països en desenvolupament i els més vulnerables en línia amb els seus propis objectius nacionals.

Els plans nacionals

Perquè, com han remarcat la majoria dels observadors, l'acord de París és tan sols un punt de partida que s'haurà de concretar en noves mesures i objectius específics, els anomenats "plans nacionals d'acció climàtica" . Plans actualitzats que per força han de ser més ambiciosos que els aprovats anteriorment per 188 estats, i que hauran de sotmetre's a una revisió cada cinc anys.

És en la concreció d'aquests plans que podran debatre's i incorporar-se les solucions de mobilitat del futur, que per força han de ser les vinculades amb el transport públic col·lectiu, la tendència cap a l'emissió contaminant zero i l'ecomobilitat en general, com defensen les agrupacions de referència en el sector com ara ATUC a Espanya i la UITP en l'àmbit internacional.