Antoni Poveda, periodista de formació, és alcalde de Sant Joan Despí des del març de 2006, ha estat des del 2007 president de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i el 2011 va assumir la vicepresidència de l'àrea de Mobilitat i Transport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El 5 d'agost els Consells d'Administració de les empreses de Metro i Autobusos el van nomenar vicepresident de TMB.

—De manera resumida, quina és fins ara la seva trajectòria en l'àmbit de l'administració i la gestió pública?

─Penso que en política ser l'alcalde de la teva ciutat és segurament la satisfacció més gran que pots tenir. Així ho sento des del 2006 com a alcalde de Sant Joan Despí. Aquesta responsabilitat de servei públic a la ciutadania en l'àmbit municipal m'ha portat a assumir la gestió política en transport públic, primer des del 2007 com a president de l'EMT i, més tard, des del 2011, com a vicepresident de l'àrea de Mobilitat i Transport a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, des de la creació del nou ens.

Tinc la plena convicció que cal impulsar una mobilitat més sostenible des de les institucions públiques i treballar per fomentar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport a les ciutats. Cal que les ciutats fem una aposta ferma per la sostenibilitat i el respecte al nostre medi ambient. És el meu compromís al capdavant de la presidència de la Red de Ciudades por la Bicicleta, que he assumit des del passat mes d'octubre, i de la qual en formem part diversos municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.

“Cada vegada hi ha més sensibilització social tant en l'àmbit de la mobilitat com de la qualitat de l'aire”

—El 5 d'agost passat era nomenat vicepresident de TMB. Quins reptes s'ha plantejat en assumir aquest càrrec?

─La mobilitat i el transport públic són un dels instruments principals que aporten equilibri a la ciutat i qualitat a la vida dels seus ciutadans i ciutadanes i visitants. En aquesta línia, el treball eficaç dut a terme en els darrers anys per les empreses de TMB i pels seus empleats i empleades ha configurat un model que tant el conjunt de la ciutadania com els mateixos usuaris valoren de manera molt positiva. Per tant, el primer repte és garantir que aquest nivell de prestació del servei es mantingui i, fins i tot, s'incrementi.

També hem de continuar aprofundint en la millora de la xarxa de transport públic actual i proposar la millor oferta de servei possible per tal de continuar donant un bon servei públic, incrementar el nombre de viatges i reduir l'ús del vehicle privat. Per això és molt important implementar mesures que permetin un increment de la velocitat comercial dels autobusos amb la nova xarxa de bus, carrils segregats, plataformes reservades, etc.

Vull remarcar també que, en els darrers anys, TMB ha fet grans esforços per tal de garantir la mobilitat universal a totes les persones amb mobilitat reduïda: aquesta és una línia d'actuació que ha de continuar essent prioritària entre els reptes de les companyies. 

Ja a l'àmbit més operatiu, la gestió de TMB ha d'estar orientada també a impulsar mesures mediambientals, de tal manera que en els propers anys hem de fomentar la reducció dels motors dièsel i l'adquisició de vehicles d'energies alternatives que ajudin a una millora de la qualitat de l'aire a la ciutat de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. Atesa la nombrosa flota de TMB, la companyia necessàriament serà un dels grans actors en aquesta aposta de futur per la salut dels ciutadans i la millora mediambiental.

—Com veu situada TMB en el context dels serveis públics que presta l'Àrea Metropolitana de Barcelona?

─L'Àrea Metropolitana de Barcelona presta serveis tant als 36 municipis que en formen part com als seus ciutadans i ciutadanes, en àrees molt concretes que especifica la llei de creació de l'AMB. Una de les principals responsabilitats és precisament la gestió dels serveis del  transport urbà col·lectiu. I TMB es una referència, ja que presta un servei fonamental transportant cada any prop de 600 milions de viatges. TMB és una empresa eficaç, amb un alt nivell de qualitat, molt ben valorada pels usuaris i capdavantera en molts projectes d'innovació tecnològica. En l'última Enquesta de Serveis Municipals, metro i bus mantenien la valoració de notable.

I tot això, reforçat per dos aspectes fonamentals que vull esmentar: d'una banda el fet que ara fa un any es va dotar d'un marc de finançament estable per als propers 17 anys i, d'una altra banda, l'estabilitat laboral, fins i tot amb generació d'ocupació, malgrat la llarga crisi econòmica que pateix el nostre país. TMB, per tant, és un gran referent per al conjunt dels serveis públics que es presten des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

—Com a vicepresident de l'àrea de Mobilitat i Transport a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com valora actualment el transport públic metropolità, i cap on creu que hauria d'evolucionar?

─El conjunt del transport públic metropolità s'ha configurat en els darrers anys com una xarxa que presta un servei ben complet, eficaç i còmode a la ciutadania.  El nivell de qualitat, tant del metro com de les xarxes de bus, ens ha situat al capdavant de les grans metròpolis europees en aquest àmbit.

Es constata aquesta impressió pel fet que tant els ciutadans com els usuaris de qualsevol d'aquestes xarxes valoren molt positivament el servei de transport, i d'una manera creixent en els darrers anys. Aquest reconeixement ens ha d'encoratjar per continuar en aquestes mateixes línies de treball, per bé que les dificultats econòmiques hauran de modular en tot moment els esforços econòmics que haurem d'emprar.

A més, hem de continuar impulsant la incorporació i adaptació de les noves tecnologies, bàsicament en els camps de la comunicació i de la informació, que esdevindran claus per garantir els nivells de qualitat fins ara assolits. Per exemple, la nova aplicació per a mòbils AMBtempsbus ha estat un èxit. Penseu que cada dia té 200.000 usos.

—En aquest sentit, com veu enfocat un dels grans projectes en curs de TMB, l'operació de la L9 sud, a partir del 2016?

─L'arribada de la xarxa de metro a l'aeroport ja és, per si mateixa, una gran notícia: l'aeroport de Barcelona es mereix estar comunicat amb la xarxa de metro de la ciutat. Però és que, a més a més, es donarà servei a tots els veïns i veïnes del municipi del Prat i una part de l’Hospitalet, a més de tots els treballadors i treballadores  que diàriament s'han de desplaçar tant a la plataforma aeroportuària com a la resta de polígons industrials als quals donarà servei.

No s'ha d'oblidar que la línia 9 oferirà interconnexió amb la resta de la xarxa de metro amb intercanviadors amb la L1, la L3 i la L5, així com a diferents punts d'interconnexió amb la xarxa de bus de l'AMB al Baix Llobregat.

Finalment vull remarcar que la feina realitzada pel conjunt de professionals en els darrers mesos ha estat impecable i, per tant, estic plenament convençut que es mantindrà l'excel·lent nivell de qualitat que actualment ja s'està oferint a la L9/L10-Nord.

“TMB és un gran referent per al conjunt dels serveis públics que es presten des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona”

—En el pla d'actuació propi de l'AMB, quines són les prioritats per a l'any 2016 a la seva àrea de responsabilitat?

─En l'àmbit de la Mobilitat i el Transport, la llei de creació de l'AMB fixa les competències referides al transport públic urbà col·lectiu de viatgers de superfície, el transport públic subterrani de viatgers, l'ordenació i intervenció en el servei del taxi, plans de mobilitat urbana, plans i programes de foment de la mobilitat sostenible i d'altres serveis complementaris. Per tant, dins d'aquest marc de responsabilitat es continuarà efectuant la gestió del transport urbà col·lectiu dels 18 municipis que actualment ja es gestionen des de l'AMB. Progressivament estem iniciant els diferents processos per incorporar la resta de 18 municipis que encara no s'han integrat en aquest marc.

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental del transport, tenim una especial preocupació per aconseguir una millora significativa de la qualitat de l'aire, tant a la ciutat de Barcelona com a tota la seva àrea metropolitana. Per això s'estan impulsant mesures i programes per a l'eliminació progressiva de l'ús dels vehicles amb motor de combustió i la seva substitució per vehicles elèctrics o híbrids, per incrementar el nombre de km de carril bici i implantar programes d'ajuda per a la compra de bicicletes elèctriques.

Bàsicament, l'objectiu general és facilitar una mobilitat centrada en els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic, enfortint la contribució de l'AMB a la mobilitat sostenible i a la millora de la qualitat de l'aire.

—El context econòmic general desfavorable, com pot incidir en la sostenibilitat del transport públic metropolità?

─Evidentment l'actual context econòmic comporta un doble efecte que cal tenir present: d'una banda una davallada dels ingressos públics que, malauradament, encara es mantindrà en el temps, i d'una altra, una major sensibilització social, tant en l'àmbit de la mobilitat com en el de la qualitat mediambiental. Per això, en tant que gestors públics, hem de tenir especial cura en l'equilibri dels dos factors a l'hora de prendre decisions.

En tot cas, crec que hi ha una sèrie de paràmetres que de ben segur es produiran. Per exemple, en l'àmbit de la mobilitat jo espero un significatiu increment dels viatges al transport públic, la millora de la intermodalitat, l'aparició de noves tarifes o nous tractaments en la tarifació social, l'impuls definitiu a la implementació de la T-mobilitat, tot i que sóc conscient que hi haurà dificultats per impulsar noves infraestructures, etc.

Paral·lelament, en l'àmbit de la mobilitat sostenible, s'impulsaran nous modes de transport més saludables, s'incrementarà de manera significativa el nombre de km de carril bici, l'increment de l'ús de la bicicleta, així com dels vehicles elèctrics: cotxe, bus, motocicleta, etc.

—Com a president de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta a nivell estatal, quina relació creu que ha de tenir la bicicleta amb el transport públic?

─Són dos modes que s'han de complementar per fer més prescindible l'ús del cotxe i guanyar desplaçaments sostenibles. Els desplaçaments en bicicleta des de casa fins a un intercanviador i, després d'un viatge en transport públic, arribar al lloc de treball amb una altra bicicleta (o amb la mateixa si és plegable) han de ser possibles i cada dia més habituals. Per això cal habilitar aparcaments segurs de bicicletes a les parades i estacions del transport públic, i facilitar, sempre que sigui possible, el transport de bicicletes al metro o a l'autobús.

—Algun missatge específic per a les persones que integren TMB? 

─A tots els empleats i empleades de TMB els vull transmetre el meu reconeixement per la bona feina que realitzen cada dia, cadascú en el seu lloc de treball i en el seu marc de responsabilitat i, alhora, els vull encoratjar a continuar per aquesta línia de servei públic.

De ben segur que la crisi econòmica obligarà a modificar processos de treball i ens obligarà a adaptar-nos a la nova realitat, però estic convençut que tots els treballadors i les treballadores de TMB afrontaran aquests canvis sota la premissa que estan prestant un servei públic essencial als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona i de la seva àrea metropolitana.