Al metro de Barcelona no només hi ha túnels, andanes, passadissos, escales i pous: també hi ha un bon nombre de ponts, és a dir, estructures construïdes específicament per franquejar altres línies de metro, línies de tren o vials subterranis. Si continues llegint en sabràs algunes coses curioses.

1. Quants n'hi ha? Segons el cens de la Unitat de Projectes d'infraestructura de Metro, que s'ocupa de controlar-ne el bon estat i fer-hi actuacions de manteniment si cal, a les cinc línies convencionals hi ha 33 ponts de diverses mides, finalitats i sistemes constructius. A la línia 9/10 hi ha una dotzena d'estructures de creuament de vies a diferent nivell, més cinc trams que sumen uns 12 quilòmetres en què el túnel està dividit en dos nivells per una llosa de formigó i que es podrien equiparar amb viaductes pel que fa a l'atenció que s'hi ha de prestar. I a banda hi ha el viaducte més pròpiament dit del carrer A, de moment sense servei de passatgers, que sobrevola aquest vial de la Zona Franca al llarg de 3,9 quilòmetres.

2. On són? N'hi ha en totes les línies, menys a la línia 11. Però no sempre són visibles, perquè solen estar integrats als túnels o bé tapats pels revestiments de les estacions. Un cas diferent és el del doble pont de la línia 1 construït el 2009 sobre la Riera de Tena, entre Santa Eulàlia i Mercat Nou, com a part del calaix de les vies de Sants: es pot admirar perfectament des del carrer la seva estructura de bigues de formigó pretesat.

3. De què són? Sobretot metàl·lics, de formigó i mixtos —de bigues d'acer i formigó, per exemple.

4. Quin és el més llarg? A les línies convencionals, el que permet a la línia 4 de metro passar sota les vies d'Adif, entre Ciutadella / Vila Olímpica i Barceloneta, que té 40 metres de llum (distància lliure sota el pont).

5. Quin és el més antic? Dins del projecte del Gran Metro, als anys 20, ja hi havia un pont, com a part del disseny de la bifurcació a diferents nivells entre els ramals de la Rambla i de Correus. Es tracta d'una estructura metàl·lica de 30 metres de longitud i 4,2 metres d'amplada posada en servei el 1924 i que continua sent útil com a pas de maniobres entre les línies 3 i 4. Està situat entre les estacions de Catalunya i Passeig de Gràcia.

6. I el més emblemàtic? Segurament el que permet a les vies de la línia 1 i d'Adif salvar el túnel de la línia 3, a la sortida de Catalunya. De fet són dos ponts metàl·lics simètrics, cadascun de 12 metres de longitud i 10,9 metres d'amplada, que es van posar en servei el 1926 i per tant també són més que nonagenaris. El conjunt de l'estructura pesa unes 500 tones i va ser col·locada a cel obert sense suspendre el servei del Gran Metro ni el trànsit de tramvies en superfície. Una gesta de l'enginyeria de l'època que s'atribueix a Esteve Terradas, pare tecnològic del Transversal. L'estructura, recoberta de morter per la part de dalt, és visible des de l’extrem de l'andana de Rodalies més pròxim al passeig de Gràcia.

Hi ha més informació d'aquesta estructura al web del Gran Metro.

Imatge