El metro com a espai públic és un gran aparador social i cultural, representa la gent local que hi viu a la superfície, a la metròpoli, els seus moviments i les seves inquietuds. Sostenibilitat, eficiència, rapidesa, seguretat... tots aquests i més son els atributs del transport subterrani urbà per excel·lència. Però en molts llocs els seus túnels, estacions, vestíbuls i intercanviadors no només permeten al trànsit diari de passatgers, en alguns casos, ofereixen alguna cosa més. Aquí pararem atenció en l’aspecte cultural o artístic que surt del museu per mostrar-se en un espai públic en constant moviment. Un dels màxims exponents d’aquest art subterrani el trobem al països nòrdics, concretament a Estocolm, l’única ciutat de Suècia amb una xarxa de metro. Un vertader laberint d’art sota terra.

Estocolm és una ciutat que desprèn art i cultura a cada racó. Existeix una llarga tradició de l’art públic a Suècia. A la capital trobem el casc antic, la catedral, el palau reial, l’ajuntament, el museu Nobel, el museu d’ABBA, el museu VASA o el Moderna Museet... son només alguns dels molts punts turístics per veure a la ciutat. Però com dèiem l’art no només regna a la superfície, també es deixa veure al suburbà. El metro de la capital sueca apareix a totes les guies com un dels punts d’obligada visita, no només perquè és una molt bona manera de desplaçar-se per la capital, sinó també perquè allotja meravelles artístiques. Des de fa anys, múltiples artistes locals s’han dedicat a pintar i guarnir els túnels del metro i a esculpir fantàstiques formes en les parets de les estacions per convertir aquest recinte en un espai únic, una joia reconeguda i admirada a nivell mundial. 

El suburbà de la capital sueca és un dels metros més espectaculars d’Europa i del món. Inaugurat el 1950 i actualment amb una xarxa de 110 quilòmetres de túnels i estacions, aquest metro està considerat l’exhibició d’art subterrània més llarga del planeta, amb escultures, instal·lacions, jocs de llum i exposicions d’un gran valor artístic. Format per 7 línies i 100 estacions, en 94 de les quals hi ha art, creat per 250 artistes diferents. Cada setmana es fan visites guiades en suec i anglès a l’art que amaga el metro. El seu milió de passatgers diaris son afortunats testimonis de meravelloses creacions de gran riquesa cromàtica que els acompanyen dia rere dia en els seus viatges en metro. I com a visitants, paga la pena comprar un bitllet i fer un tomb per les estacions més maques, com si d’un museu es tractés. Viatgem doncs a l’Escandinàvia i fem un ràpid recorregut per algunes de les estacions més emblemàtiques de la xarxa del metro estocolmès. 

Comencem el recorregut a la cèntrica estació de T-Centralen, una de les més espectaculars. Va inaugurar-se el 1957 i va ser la pionera en allotjar obres d’art al seu interior, a més és el principal intercanviar de transport públic d’Estocolm. L’artista Per Olof Ultvedt va escollir els colors blanc i blau i el disseny de flors estilitzades i fulles pel seu efecte relaxant, ja que volia crear un ambient tranquil per als passatgers convidant-los a alentir el pas. Les tonalitats fredes també impregnen l’ambient d’un clima hivernal i la doten d'una empremta netament escandinava. 

Imatge

Imatge

I seguim cap a Kungsträdgarden, que no es queda enrere. L’estació és un vertader jardí soterrani. La combinació de colors (vermell, blanc i verd) és una referència a l’antic jardí francès del segle XVII i les estàtues al voltant de l’estació son rèpliques de l’art exterior del Palau de Makalös que hi havia a la superfície i que va quedar destruït a causa d'un incendi.

Imatge

La següent parada és Rådhuset, sense cap mena de dubte, una de les estacions més sorprenents del metro d’Estocolm. Com en altres parades de la xarxa, es va emprar l’arquitectura orgànica en la seva construcció, la qual cosa deixa veure la roca mare sense treballar creant l’aparença de formar part d’un sistema de coves naturals. Dissenyada per Sigvard Olsson, les parets rocoses i el sostre abrupte simulen una autèntica cova vikinga i es contraposen a les modernes escales mecàniques, que li atorguen una estètica futurista. Com a curiositat, es desplega a 20 metres sota el nivell del mar, és la quarta estació més profunda de la xarxa.

Imatge

Seguim cap a Stadion, l’estació més propera per arribar al festival Stockholm Pride. Åke Pallarp i Enno Hallek van decorar l’estació amb un espectacular arc de sant Martí sobre un fons blau clar que dona la benvinguda als assistents i ens recorda que el cel és una mica més amunt. Fou una de les primeres estacions del tipus ‘cova’ d’Estocolm, construcció molt controvertida quan es va construir el 1973, ja que es temia que s’associés amb l’inframón i els llocs desagradables. Està ubicada molt propera a l'estadi d'Estocolm, que va acollir els Jocs Olímpics de 1912. També hi ha escultures de fusta i es conserva antiga senyalització dels Jocs.

Imatge

A Citybanan-Odenplan s’ha fet una de les últimes incorporacions artístiques (finalitzada el 2017) i compta amb obres de 14 artistes. La instal·lació que més crida l’atenció és l’obra ‘Life Line’ de David Svensson, una peça de llum fluorescent que discorre pel sostre de l’estació i canvia de tonalitat segons s’endinsa en els túnels: 400 metres d’il·luminació LED, que s’inspiren en els batecs del cor del fill del creador fent un símil amb les línies que mostra un monitor fetal. 

Imatge

L’aire dolç, infantil i colorista que transmeten els tons suaus és el que ens trobem a Mörby Centrum, estació de metro final de la línia vermella que dona accés directe al centre comercial amb el mateix nom. Inaugurada el 29 de gener de 1978 acull una proposta de Gösta Wessel i Karin Ek: una decoració onírica que crea una il·lusió òptica, de fet el color canvia segons des de quina zona de l’andana miri l’usuari. En algunes apareix el blanc i el rosa, en d'altres el blanc i el verd-gris, tot plegat per transmetre la sensació de canvi que provoca el viatge en sí mateix. 

Imatge

I per acabar el trajecte, baixem a Thorildsplan, l’estació preferida dels amants dels videojocs: les rajoles de les parets simulen figures del famós Pac-Man i altres jocs dels anys vuitanta. Fou construïda el 1952 però l’obra d’art pixelada de Lars Arrhenius és de 2008, l’artista es va inspirar en els voltants de l’estació (cruïlles, rotondes, voreres, ascensors i escales) que li recordaven els nivells dels jocs d’arcade.

Imatge

I l’art seguirà creixent al metro estocolmès, ja que la xarxa està oberta a rebre més propostes artístiques. Segons SL (Storstockholms Lokaltrafik), la companyia de transports que gestiona i organitza els principals mitjans de transports d’Estocolm com la xarxa de metro, alguns trens, tramvies i línies d’autobús, considera que “l’art fa que les estacions del suburbà es percebin com a més maques, més segures i ajuda a que el viatge sigui alguna cosa més que un simple transport entre dos llocs. L’art a més dona a cada estació la seva pròpia identitat i facilita molt la navegació a la xarxa de transport”. A més, asseguren que ajuda a reduir el vandalisme. Tot i així, qualsevol obra no pot ser ‘exposada’ al metro. Hi ha premisses que imposen exigències a l’art: ha de poder-se netejar, ha de durar, ha de ser resistent a la intempèrie i, de vegades, també ha de tenir una funció funcional.

I aquí acaba el nostre recorregut pel metro d’Estocolm, una vertadera galeria d’art en moviment que val la pena visitar, tant si sou amants del món ferroviari com si sou entusiastes de l'art.