Una allau d'onomatopeies escrites a les parets sorprenen els viatgers i usuaris de l'estació de metro de Diagonal, a costat i costat de les cintes rodants. Bafarades, tipografia, colors cridaners… elements que fan venir a la ment la iconografia típica dels còmics.     

Els sons i la música es poden representar visualment? El so pot ser música? Podem representar el silenci? La resposta a totes les qüestions és afirmativa, i el mestre de tot plegat és l'artista Christian Marclay (1955).

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) porta la seva obra Composicions, deu anys després de la seva última exposició a l'Estat espanyol. I perquè aquesta interessant mostra arribi al públic en general, el centre cultural s'alia amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i fan del metro una avantsala del que la gent es trobarà al museu. Composicions sonores, videoinstal·lacions de 360 graus, una allau d'onomatopeies, partitures gràfiques i un llarg etcètera.

Fins al 24 de setembre, el MACBA mostra una selecció de l'obra de Marclay. L'artista visual i compositor explora els patrons del llenguatge, investiga la relació entre el so i la visió i, en especial, les maneres en què el so es pot manifestar visualment. L'exposició posa de manifest la seva relació amb la performance, la participació i la col·laboració, tot reutilitzant materials de fonts populars, com el cinema i el còmic.

Imatge

El passadís d'enllaç de Diagonal llueix imatges de l'exposició del Museu Nacional / Foto: Miguel Ángel Cuartero (TMB)